fotomedieval: MONESTIR DE SANTA MARIA DE SERRATEIX

INTRODUCCIÓ: en data 7 d'octubre de l'any 977 es va signar l'acta de fundació del monestir, així com l'acta d'elecció de Froilà com a primer abat. El comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el seu germà Miró (successor d'Oliba Cabreta) llavors bisbe de Girona i el bisbe de la Seu, van oficialitzar la fundació i el van dotar econòmicament. El 993 la comunitat compta ja amb dotze membres. De les construccions d'aquella època se'n tenen poques notícies: sota el creuer i absis de migdia hi ha una estança que es tractaria de la primera església utilitzada per la comunitat. L'any 1077 es va començar la construcció de l'església actual, obra que va poder afrontar gràcies a la seva bona situació econòmica. Aquest procés de construcció no es clourà fins a l'any 1126, en què és consagrat el nou temple per Oleguer, arquebisbe de Tarragona.

ESTIL: el conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca.

CARACTERÍSTIQUES: l'església del monestir és de planta de creu llatina, amb una nau i transsepte. La nau, molt llarga, és coberta amb volta de canó, dividida en set trams per arcs torals. Dels tres absis originals només es conserva el central, decorat externament amb arcuacions cegues en sèries de dues i bandes llombardes, entre les quals s'obren tres finestres de doble esqueixada, la central molt més llarga. Els absis laterals foren substituïts a finals del segle XVI o principis del XVII per dues capelles rectangulars, de grans dimensions i d'estil gòtic tardà. Llavors se sobrealçà la teulada de l'església, tot suprimint-ne el cimbori, i s'afegí una galeria amb finestres dalt de l'absis. La porta actual d'accés fou oberta el 1764 a la façana de ponent, que a mitjan segle XIV havia estat fortificada amb un massís campanar de torre, coronat amb merlets.

A migdia de l'església hi ha les dependències monàstiques, organitzades entorn del claustre neoclàssic, bastit en substitució de l'anterior a finals del segle XVIII. El pati central del claustre està ocupat per una gran cisterna on es recull l'aigua de les vessants de les cobertes. El broc per a l'extracció de l'aigua és una magnífica peça de pedra tallada, coronada amb un element de ferro forjat.

El Palau abacial, situat al costat de l'església, fou construït als segles XIV-XV, adossat a una torre preexistent. La imponent torre abacial situada en l'angle de l'edifici que segueix al campanar, és una massissa torre de planta quadrangular, coberta amb teulada de quatre vessants amb finestres a tres nivells al cantó de ponent. Segueix al campanar una massissa porta adovellada que dóna pas al pati abacial que conserva l'estructura dels segles XIV i XV. El Palau abacial fou sensiblement modificat al segle XVIII en aprofitar part dels seus murs per a construir la casa rectoral.

LOCALITZACIÓ: Santa Maria de Serrateix és una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia, del municipi de Viver i Serrateix, a la comarca del Berguedà. Està situada al poble de Serrateix, a 13 kms. de Navàs.

Monestir visitat el 15 de febrer de 2015.