ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL PRIORAT - Castellfollit de Riubregós

INTRODUCCIÓ: l'església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós, que és esmentada l'any 1078, fou reedificada poc després, i consagrada de nou el 1082 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell. El 1093 fou cedida al monestir de Sant Benet de Bages, perquè hi fundés un priorat. Per això, des del segle XII es denominà Santa Maria del Priorat. Al segle XIII era un petit priorat que tenia tres monjos, un prior i un sacerdot que regia la cura d'ànimes annexa al priorat.

El priorat decaigué a principis del segle XV, i a partir del 1593 passà a dependre amb Sant Benet de Bages del monestir de Montserrat, fins a la seva exclaustració definitiva el 1835.

ESTIL: es tracta d'una església romànica del segle XI, que ha conegut diverses modificacions.

CARACTERÍSTIQUES: és de planta de creu llatina, amb la nau coberta amb volta de canó apuntat i un presbiteri quadrat, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes sota un fris de dents de serra. A banda i banda del presbiteri s'afegiren posteriorment sengles cossos d'edificació (una capella gòtica, coberta amb volta de creueria, al costat nord, i l'antiga sagristia al costat sud), que ocupen el lloc d'unes primitives absidioles de planta circular, de les quals s'ha trobat el basament. Això fa que la capçalera original fos molt semblant a la de Sant Sebastià de Montmajor (Caldes de Montbui), documentada des del 1065. 

A la intersecció de la nau amb el creuer s'alça un cimbori de planta circular, sobre el qual hi ha l'arrencada del que hauria estat el campanar. Al braç nord del creuer s'obren una porta d'estil romànic tardà, ara tapiada, i damunt seu, una finestra triforada, modificada en la restauració dels anys 1930. A l'interior, dins dels murs de la nau, s'obriren en època gòtica dues capelles laterals d'arc apuntat, amb uns bells relleus escultòrics. A la façana de ponent, totalment llisa, s'obren un petit portal d'arc conopial i un ull de bou. Un campanar d'espadanya de la mateixa amplada de la nau la remata. La façana de migdia, on hi ha el portal d'accés, que és protegit per un atri amb uns arcosolis a cada costat. Té adossat un cos d'edifici corresponent a l'antic priorat, del qual resten només unes arcades lleument apuntades i una planta baixa coberta amb volta.

LOCALITZACIÓ: Santa Maria del Priorat és una església de Castellfollit de Riubregós, a la comarca de l'Anoia, vora la carretera de Ponts i al costat del cementiri municipal.

Església visitada el 23 d'octubre de 2016.

CASTELL DE BOIXADORS - Sant Pere Sallavinera

INTRODUCCIÓ: el terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l'any 1014 o 1015 segons la font. Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1123, quan es documenta Berenguer Bonfill de Boixadors. Al segle XIV, juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van formar la baronia de Boixadors. L'any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al segle XIX.

El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Al costat, s'alça l'església avui anomenada de Sant Pere de Boixadors, que descriuré més avall.

El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell.

Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien la parts dels senyors. Són de destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla ser una gran necròpolis. Un esglaonat joc de murs i contramurs, escalen i protegeixen el monticle.

Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra polilobulada a una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal que fa pensar, junt amb altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII.

 ESGLÉSIA DE SANT PERE DE BOIXADORS:

ESTIL: el document més antic referent a l'església data del 1015. Al s. XII apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic. És d'estil romànic.

CARACTERÍSTIQUES: Es tracta d'una construcció originalment d'una sola nau coberta d'una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard.

En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda. La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent. Exteriorment conserva un tram de decoració d'arcs entre lesenes sobre la porta d'accés d'arc de mig punt. Té un campanar d'espadanya de dues obertures que s'alça al mur de ponent.

Conjunt visitat el 7 de juny de 2015.