INTRODUCCIÓ

ART MEDIEVAL CATALÀ

ART ROMÀNIC:

   Al segle X es donen a Europa occidental uns corrents artístics, amb influències múltiples, que, com indica el nom amb el qual se'ls coneix, pre-romànic, preconitza el romànic. A Catalunya, el pre-romànic utilitza l'arc de ferradura i, per cobrir els edificis, les voltes de pedra.
   Al segle XI comença la difusió d'un nou estil, el romànic, que es desenvolupa plenament al segle XII. És un estil bàsicament religiós, el símbol d'una Europa fragmentada políticament en mil trossos, però unida per una espiritualitat que troba en el romànic una forma d'expressió.
   Pel que fa a l'arquitectura, els elements més característics són les parets gruixudes de pedra, la planta de creu llatina, la volta de canó, l'arc de mig punt, les arquivoltes i l'absis. Com que no es poden obrir grans finestres a les parets, els temples tenen una il.luminació escassa. Als monestirs, un dels elements més definitoris és el claustre, al voltant del qual s'estructuren les diverses dependències monàstiques.

Detall del claustre de Sant Domènec de Peralada

   A Catalunya, el romànic és el resultat de tradicions pròpies, com a Sant Pere de Rodes, i llombardes, degudes a la influència de constructors vinguts de la Llombardia i que van introduir elements tan coneguts com les arcuacions cegues anomenades, precisament llombardes. Aquesta etapa inicial es dóna al segle XI. A partir del segle XII, l'arquitectura romànica presenta edificis més grans i millor constrüits. S'hi adverteix una influència del romànic francès.
   Els edificis més representatius són les catedrals de La Seu d'Urgell i de Girona, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Galligants i Santa Maria de Vilabertran. Caldria afegir-hi també les esglésies de la Vall de Boí, que presenten una clara influència llombarda.
Finalment, al segle XIII es produeix un romànic tardà, que enllaça amb l'art cistercenc i el gòtic. Les catedrals de Lleida i de Tarragona en són els exponents més destacats. Pel que fa a l'escultura, molt condicionada per l'arquitectura, cal esmentar les portalades, com la de Ripoll, que per la seva funció didàctica se l'ha anomenat la Bíblia de pedra,i els capitells dels claustres, on a més dels temes bíblics, trobem decoracions geomètriques i vegetals i temes fantàstics.
   La pintura pot ser mural o sobre fusta. És un tipus de pintura austera i senzilla, sense perspectiva, amb colors plans i composicions que presenten les figures gerarquitzades. Un dels temes més característic és el Pantocràtor, o Crist en majestat, com el de Sant Climent de Taüll.

ART GÒTIC:

   A mitjan segle XII s'inicia a França, un nou estil artístic, caracteritzat, pel que fa a l'arquitectura, per l'ús de l'arc apuntat i de la volta de creueria, l'obertura d'amplis finestrals a les parets i la creació de grans espais interiors.

Seu Vella de Lleida

   A Catalunya, l'arquitectura gòtica presenta unes característiques peculiars, que evidencien la influència de l'art cistercenc i del gòtic del sud de França més auster i senzill. Són característiques del gòtic català la tendència de les formes prismàtiques, l'adopció de formes més o menys planes en les cobertes, i l'austeritat ornamental. Entre els edificis més notables trobem les grans parròquies urbanes de Barcelona. Exponents de la potencialitat d'una societat en expansió, trobem també un seguit d'edificis civils.

   En el camp de l'escultura, on es mostra un gust més realista, es produeixen realitzacions notables, com grans retaules en pedra policromats i les figures de les tombes reials. És notable també l'orfebreria, activitat en la qual destaquen dues escoles: la de Girona i la de Barcelona.

   Pel que fa a la pintura, en els segles XIV i XV coneix una extraordinària florida i s'hi produeixen autèntiques obres mestres. Solen distingir-s'hi quatre períodes: el primer període abraça els primers anys del segle XIV i és anomenat franco-gòtic o gòtic lineal. A mitjan segle XIV és dóna el segon període, anomenat italo-gòtic. El tercer període correspon al gòtic internacional, que arriba a Catalunya al segle XV. És un estil expressionista i realista.

  Finalment, cal esmentar el darrer període, el gòtic flamenc, que arriba a Catalunya a mitjan segle XV. És un estil molt detallista. El seu iniciador a Catalunya va ser Lluís Dalmau, però el més important és Jaume Huguet, autor de varis retaules.

Castell de Les Sitges

   A part de ser dos estils bàsicament religiosos, trobem escampats pel nostre territori multitud de construccions de caràcter militar, així com d'altres d'ús estrictament civil. Els castells i edificis defensius en són els elements més característics d'aquest dos períodes, del romànic i gòtic. És per aquesta raó, que també els he inclòs dintre de l'art medieval, degut a la seva importància i el paper rellevant que tenien en la societat d'aquella època, i avui en dia, un patrimoni a conservar i admirar, i sobre tot, gaudir de la seva peculiar bellesa i història.
   També hi he inclòs algun edifici, que malgrat no sigui d'aquesta època, no deixa de tenir la seva importància arquitectònica, i per tant, els menciono en aquest blog.