INTRODUCCIÓ: El monestir de Vallbona de les Monges és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, i amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs cistercencs de la Catalunya nova. El seu origen cal cercar-lo en el segle XII, en una petita comunitat d'anacoretes, homes i dones, fundada per Ramon de Vallbona i documentada des del 1153.
Inicialment eren unes agrupacions mixtes d'ermitans que amb el temps es convertirien en cenobites que s'organitzaven en forma de comunitat doble. El seu fundador fou Ramon de Vallbona, i observaven la Regla de sant Benet. La primera documentació és de l'any 1157. L'any 1172 s'hi incorporen un grup de monges provinents del monestir de Tulebras (Navarra), comandades per l'abadessa Òria Ramíres, que seria la primera abadessa de 1177 a 1190. El 1175 els homes es traslladaren a la serra de Montsant restant la comunitat exclusivament femenina. El matrimoni, el 1164, de Berenguera d'Anglesola amb Guillem III de Cervera, unia dues grans famílies de la zona, benefactores ambdues del monestir femení.
Inicialment eren unes agrupacions mixtes d'ermitans que amb el temps es convertirien en cenobites que s'organitzaven en forma de comunitat doble. El seu fundador fou Ramon de Vallbona, i observaven la Regla de sant Benet. La primera documentació és de l'any 1157. L'any 1172 s'hi incorporen un grup de monges provinents del monestir de Tulebras (Navarra), comandades per l'abadessa Òria Ramíres, que seria la primera abadessa de 1177 a 1190. El 1175 els homes es traslladaren a la serra de Montsant restant la comunitat exclusivament femenina. El matrimoni, el 1164, de Berenguera d'Anglesola amb Guillem III de Cervera, unia dues grans famílies de la zona, benefactores ambdues del monestir femení.
L'assumpció del govern de la comunitat de Vallbona per part d'Òria –-que ja consta a mitjan 1176—- va fer que es convertís en abadia. L'any següent, al mes de març, el monarca, potser per demostrar el seu suport a la nova prelada, li donava una propietat a Rufea (a la ciutat de Lleida) i el mes següent, juntament amb la seva esposa, concedien un privilegi d'immunitat a favor de les cases, granges, homes i ramats de Vallbona. Encara més, per fer més patent l'interès dels monarques, no van dubtar a visitar el monestir durant uns dies que desconeixem, entre febrer i mitjans de març de 1178.
Sota la direcció d'Òria i les abadesses immediates, es van dur a terme les primeres construccions del complex monàstic, seguint el model cistercenc, si bé adoptant-lo a les característiques del terreny que li ha donat en alguns aspectes una accentuada originalitat. Així mateix, en aquest mateix període i a principis del segle següent, els comtes-reis catalans i els pontífexs van garantir el seu futur amb privilegis de protecció que van evidenciar la seva predilecció per la nova comunitat femenina.
A finals del segle XIV el monestir era el centre de la vida política, jurídica i econòmica dels termes que la integraven. Aquests dominis que consistien en viles, castells, quadres, granges, etc., foren reconeguts jurídicament sota el comandament de l'abadessa Saurina d'Anglesola(1379-1392) quan comprà al rei Pere III per 22.000 sous barcelonesos els termes de
Vallbona, Llorenç, Rocallaura, Vilamanyanor, Montesquiu, Eixeders, Preixana, la Quadra de Masdéu, Valerna, els Omells de na Gaia i Rocafort. Fou doncs, gràcies a l'adquisició feta al rei que el monestir assolí la jurisdicció alta i baixa del territori que esdevenia així baronia de Vallbona.
Al segle XV experimenta una certa davallada a causa de factors externs al cenobi, com per exemple la Guerra civil catalana (1462-1472) i les disposicions del concili de Trento prohibint l'existència de monestirs femenins aïllats, la qual cosa obliga a crear la vila de Vallbona de les Monges.
La disposició urbana en recintes dels conjunts cistercencs que feia del monestir un autèntic poble amb tots els serveis, i que avui encara es pot veure al Monestir de Poblet i a Santes Creus, no s'ha conservat a Vallbona. Molts d'aquells serveis exteriors a la mongia o clausura (hosteria, hospital de pobres i pelegrins, celler i altres serveis agrícoles) van servir d'habitacle al novell poble de Vallbona (fruit de les disposicions del Concili de Trento -segle XVI-, que prohibien l'existència de monestirs femenins isolats al camp, es fundà el poble de Vallbona amb la gent de Montesquiu.
Fins a començaments del s. XX restaven en peu trossos de la muralla que tancava el conjunt i un dels tres portals que tenia (el de Dalt). Actualment, en algunes cases del poble, encara es poden veure restes de l'hospital i la procura del segon recinte (Vallbona tenia dos recintes) i dos arcs diafragma del cubar o celler. Altres edificis importants com el palau abacial i la porteria, que tocaven a l'angle NW del claustre, van sofrir profundes modificacions en els segles moderns.
També foren profundament modificats en època moderna, i sobretot el segle passat, alguns dels principals edificis medievals que circuïen el claustre, com el refetor, la cuina i el calefactor. Els dormidors, si bé sofriren importants obres que aconseguiren disfressar-los totalment, en la seva major part existeixen i podran ser recuperats.
El monestir pròpiament dit és la part que ens ha arribat més íntegra, la resta, visible enmig d'edificacions posteriors, es troba ocupada pel poble per la disposició del concili tridentí del segle xvi. El cenobi presenta unes característiques cistercenques semblants a les de Poblet o més aviat de Santes Creus.
ESTIL: tot el conjunt monàstic, és un clar exemple de transició del romànic al gòtic.
CARACTERÍSTIQUES: L'ESGLÉSIA: El temple acusa el pas del romànic al gòtic, comença al segle XII però no acabà fins al segle XIV. Així, les voltes de la nau són de creueria (gòtic) i les dels absis de mig punt (romànic). D'una sola nau amb planta de creu llatina. Aquesta fórmula d'una sola nau, en comptes de les tres de Poblet i Santes Creus, no és pas un tret excepcional (com s'ha dit i repetit) sinó la més pròpia dels cenobis cistercencs femenins. La nau té una capçalera acabada en tres absis carrats. El central, més gran que els laterals, té tres obertures romàniques d'arc de mig punt i conté els sepulcres de Violant d'Hongria i de la seva filla Sança, els quals són coberts amb pintures heràldiques i inscripcions del segle XVIII.
Totes les voltes són típicament cistercenques: els arcs no pugen de terra sinó que carreguen en les mènsules situades a mitjana altura. Aquestes són llises a la nau, però decorades amb motius geomètrics i vegetals propis de l'estètica cistercenca al creuer; són particularment interessants les que aguanten els arcs torals del cimbori.
En la intersecció del creuer amb la nau s'alça un bellíssim cimbori, obra del segle XIII, octogonal sostingut sobre trompes, cobert per una volta de creueria amb obertures ogivals, per tant de tradició romànica i ja amb solucions gòtiques.
L'església té dues portes, una al segon tram de la nau, sota el campanar, que comunica amb el claustre, i l'altra al braç nord del transsepte, que donava a l'antic cementiri del monestir, avui convertit en plaça del poble. Aquesta portalada, que és un dels elements monumentals importants del monestir, s'obre en un cos avançat, com fan les portes de l'escola de Lleida, formant arc de punt rodó, emmarcat per tres arquivoltes amb les columnetes i els capitells que componen un fris floral. La part més notable del conjunt és un timpà esculturat que ocupa l'arc interior de la portalada, al centre del qual hi ha representada la Mare de Déu amb el Nen al braç, flanquejada per dos àngels.
Al mur exterior de l'església que dóna a la plaça del monestir hi ha cinc tombes en forma de sarcòfag, quatre d'elles romàniques, i en dues d'elles s'hi pot llegir el nom i llinatge: Sibil·la de Guimerà i Miquela Sasala.
EL CLAUSTRE: El claustre de Vallbona no està situat, com seria habitual, en l'aixella que formen la nau i el creuer de l'església, sinó uns metres més avall vers el peu del temple. Aquell lloc està ocupat per la sala capitular. La planta, condicionada per l'orografia del terreny, tampoc no es construí quadrada com hauria estat normal sinó trapezoïdal.
Les quatre ales es bastiren en diferents moments; la major part d'estudiosos solen situar-les en segles correlatius a partir del segle XII, per aquest motiu presenten estils i mesures diferents. Sembla que les obres començaren per l'ala sud, en el darrer quart del s. XII, al mateix temps que començaven a construir l'església i, probablement, algun dels edificis més necessaris (dormidors, refetor, calefactor, cuina...) que comunicaven amb el claustre. Aquesta ala està dividida en quatre trams coberts de volta de creueria, els arcs estructurals de la qual descansen en tres pilars del pati, que estan estrebats amb contraforts, i en sengles mènsules que hi ha adossades al mur interior. La galeria la formen tres arquets de mig punt per tram, que descansen en parelles de columnes. Ni els capitells ni les mènsules d'aquest sector presenten decoració escultòrica.
El costat est és de tipologia semblant a l'ala sud però més reeixit; podria haver estat construït un segle més tard. Té cinc trams coberts de creueria un xic més apuntada que la de l'ala sud. En aquesta ala són quatre els pilars amb contraforts que aguanten, al costat del pati, l'estructura gòtica. Els trams també estan tripartits per arquets, però aquí apareixen emmarcats per un arc apuntat de descàrrega que arrenca dels pilars. I un detall interessant: els timpans d'aquests arcs estan perforats per ulls de bou monolítics calats que imiten rodes de vuit radis. La perforació dels timpans dels claustres amb un o més òculs és una tradició cistercenca que es pot trobar més enllà dels Pirineus.
CARACTERÍSTIQUES: L'ESGLÉSIA: El temple acusa el pas del romànic al gòtic, comença al segle XII però no acabà fins al segle XIV. Així, les voltes de la nau són de creueria (gòtic) i les dels absis de mig punt (romànic). D'una sola nau amb planta de creu llatina. Aquesta fórmula d'una sola nau, en comptes de les tres de Poblet i Santes Creus, no és pas un tret excepcional (com s'ha dit i repetit) sinó la més pròpia dels cenobis cistercencs femenins. La nau té una capçalera acabada en tres absis carrats. El central, més gran que els laterals, té tres obertures romàniques d'arc de mig punt i conté els sepulcres de Violant d'Hongria i de la seva filla Sança, els quals són coberts amb pintures heràldiques i inscripcions del segle XVIII.
Totes les voltes són típicament cistercenques: els arcs no pugen de terra sinó que carreguen en les mènsules situades a mitjana altura. Aquestes són llises a la nau, però decorades amb motius geomètrics i vegetals propis de l'estètica cistercenca al creuer; són particularment interessants les que aguanten els arcs torals del cimbori.
L'església té dues portes, una al segon tram de la nau, sota el campanar, que comunica amb el claustre, i l'altra al braç nord del transsepte, que donava a l'antic cementiri del monestir, avui convertit en plaça del poble. Aquesta portalada, que és un dels elements monumentals importants del monestir, s'obre en un cos avançat, com fan les portes de l'escola de Lleida, formant arc de punt rodó, emmarcat per tres arquivoltes amb les columnetes i els capitells que componen un fris floral. La part més notable del conjunt és un timpà esculturat que ocupa l'arc interior de la portalada, al centre del qual hi ha representada la Mare de Déu amb el Nen al braç, flanquejada per dos àngels.
Al mur exterior de l'església que dóna a la plaça del monestir hi ha cinc tombes en forma de sarcòfag, quatre d'elles romàniques, i en dues d'elles s'hi pot llegir el nom i llinatge: Sibil·la de Guimerà i Miquela Sasala.
Les quatre ales es bastiren en diferents moments; la major part d'estudiosos solen situar-les en segles correlatius a partir del segle XII, per aquest motiu presenten estils i mesures diferents. Sembla que les obres començaren per l'ala sud, en el darrer quart del s. XII, al mateix temps que començaven a construir l'església i, probablement, algun dels edificis més necessaris (dormidors, refetor, calefactor, cuina...) que comunicaven amb el claustre. Aquesta ala està dividida en quatre trams coberts de volta de creueria, els arcs estructurals de la qual descansen en tres pilars del pati, que estan estrebats amb contraforts, i en sengles mènsules que hi ha adossades al mur interior. La galeria la formen tres arquets de mig punt per tram, que descansen en parelles de columnes. Ni els capitells ni les mènsules d'aquest sector presenten decoració escultòrica.
El costat est és de tipologia semblant a l'ala sud però més reeixit; podria haver estat construït un segle més tard. Té cinc trams coberts de creueria un xic més apuntada que la de l'ala sud. En aquesta ala són quatre els pilars amb contraforts que aguanten, al costat del pati, l'estructura gòtica. Els trams també estan tripartits per arquets, però aquí apareixen emmarcats per un arc apuntat de descàrrega que arrenca dels pilars. I un detall interessant: els timpans d'aquests arcs estan perforats per ulls de bou monolítics calats que imiten rodes de vuit radis. La perforació dels timpans dels claustres amb un o més òculs és una tradició cistercenca que es pot trobar més enllà dels Pirineus.
L'ala nord és plenament gòtica; va ser construïda el segle XIV al mateix temps que es construïren les voltes de la nau, com indiquen els escuts de les abadesses Anglesola presents en alguns elements decoratius. Forma quatre trams de creueria molt més alta i esvelta que les anteriors i té dos grans finestrals d'arc apuntat i fina traceria que guaiten al pati.
Finalment l'ala del costat de ponent és altra vegada de tipologia romànica de transició (com les dues primeres). Sembla, però, que fou refeta el segle XV amb elements antics, en temps de les abadesses de Caldes, les quals hi deixaren nombrosos escuts.
SALA CAPITULAR: La sala capitular té planta rectangular i va coberta per dos trams de creueria que descansen en mènsules dels murs. La porta que dóna al claustre, esvelta i bipartida, repeteix l'esquema gòtic dels finestrals de l'ala nord del claustre; els escuts que decoren les mènsules que la flanquegen són de les abadesses Anglesola, la qual cosa recorda que fou construïda el s. XIV durant l'abadiat d'algun membre d'aquella família. En aquesta dependència, foren enterrades les primeres abadesses del monestir, les làpides de les quals estan sobre el paviment.
LOCALITZACIÓ: Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.
Monestir visitat el dia 8 de gener de 2017.
