ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DELS ARQUELLS - Oliola

INTRODUCCIÓ: fins a l'actualitat, l'única notícia que es coneix d'aquesta església en època medieval data del 19 de març de 1141, quan el bisbe Pere Berenguer d'Urgell, poc abans de la seva mort, va fer un important llegat d'esglésies i castell a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i la seva canònica, entre els quals hi havia la capella de Santa Maria de Coscó i l'església «de Archels», amb totes les pertinences.

És de propietat particular. S'ha restaurat part de la volta que havia caigut, s'ha consolidat tot l'edifici, s'han pavimentat i s'han cobert amb pedra els dos absis i amb teula la resta de la nau. L'interior de la capçalera és ornat amb pintures barroques fetes el 1745, en part malmeses pel llarg temps d'abandonament.

ESTIL: el seu estil arquitectònic és romànic, construïda al segle XII.

CARACTERÍSTIQUES: edifici d'una sola nau, cobert amb volta de canó de perfil semicircular, molt deformada per problemes estructurals aturats per les obres de consolidació. La volta és reforçada per quatre arcs torals de perfil apuntat, que responen a una primera reforma per consolidar l'edifici que ja al segle XIV o XV devia presentar seriosos problemes. El segon arc toral, des de llevant, és situat per sota d'un arc toral originàriament semicircular, que correspon a l'obra primitiva. Abans d'aquesta reforma, la nau fou ampliada cap a ponent, amb un tram cobert amb volta de canó semicircular que arrenca d'unes impostes de perfil bisellat.

A DESTACAR: la capçalera confereix gran singularitat a l'edifici. Formada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral que té adossat a l'eix un segon absis amb una planta semicircular de ferradura que s'hi obre directament amb una aresta ben marcada. Actualment aquest segon absis és amagat per un retaule del 1745. El doble absis és totalment singular en l'arquitectura catalana del seu temps. Es troba un paral·lelisme llunyà amb l'absis central de la catedral de la Seu d'Urgell. La porta, amb arc de mig punt s'obre a la façana sud juntament amb dues finestres de doble esqueixada. A l'absis principal hi ha una finestra al costat sud, de factura tardana, i al centre de l'absidiola, hi ha una finestra d'una esqueixada invertida. L'aparell de la part original de la nau i la capçalera és de carreu sense escairar, desbastat i disposat en filades uniformes. Aquest aparell contrasta amb el de la part de ponent, fet de carreus ben tallats i polits que també s'estenen per la part alta dels murs.

LOCALITZACIÓ: Santa Magdalena dels Arquells és una església del municipi d'Oliola, a la comarca de la Noguera. És al costat de la masia dels Arquells, a Coscó, entitat de població d'Oliola, situada a prop de l'extrem meridional del terme municipal.

ESGLÉSIA DE SANT PERE - Escunhau

LOCALITZACIÓ: L'església de Sant Pere d'Escunhau o Sant Pèir està situada a la part alta del nucli urbà d'Escunhau, del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran. Exerceix d'església parroquial, amb advocació a Sant Pere.

ESTIL: És un edifici d'origen romànic, dels segles XI i XII, que ha estat però reedificat diverses vegades.

CARACTERÍSTIQUES: Està format per una nau asimètrica amb finestrals gòtics, amb el sostre pla i transsepte amb volta de creueria, perllongada per la capçalera a l'època gòtica, moment quan també fou substituït l'absis semicircular per una construcció rectangular molt més espaiosa, a la qual li fou afegida posteriorment la sagristia. Al segle XVII es bastí, adossat al mur de ponent, el campanar de torre coronat per una cornisa vuitavada. Aquest amb 23,6 metres d'alçada, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. La porta d'accés es troba a l'interior de l'església. És de factura molt simple i no presenta decoració exterior; pel que fa a les obertures, presenta finestres en els dos darrers pisos; són finestres d'una sola derrama i hi ha dues per cada cara.

A DESTACAR: L'element més destacat és la portada romànica, del segle xii, del mur de tramuntana, el conjunt de la qual forma un parament avançat respecte al cos de la façana. La porta és formada per tres arquivoltes d'arc de mig punt, sostingudes per dues columnes per banda, amb els capitells i les bases treballats. El capitell de l'esquerra està decorat amb caps humans mentre que el de la dreta mostra quatre fileres d'arcuacions. Una imposta recorre tota la portalada i a nivell del primer capitell està decorada amb fullatge. Al timpà hi ha un Crist a la creu, de factura primitiva. El parament és coronat per un fris centrat per un crismó, amb una estrella a cada banda i una creu grega encerclada a tots extrems. La porta, de fusta, és d'un sol batent i presenta restes de pintura blanca i roja. El pany, l'anella i els forrellats són de ferro forjat, decorat amb incisions que formen dibuixos geomètrics, d'espigues i rombes.

Església visitada el dia 21 d'agost de 2018.

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLSANTA - Guimerà

INTRODUCCIÓ: la construcció del monestir es va iniciar l'any 1235. El nou monestir estava destinat a substituir el de Santa Maria de la Bovera. que es trobava en males condicions per falta d'aigua. La comunitat, composta per vint-i-tres monges, es va traslladar el 1249 sent la seva primera abadessa Agnès de Guimerà. L'any 1267 la construcció estava ja finalitzada.

Va rebre diverses donacions, destacant la realitzada l'any 1272 pel rei Jaume I que va finançar gran part de les obres de construcció del claustre. La comunitat va estar activa durant els segles XIV i XV. No es tenen notícies sobre la procedència de les rendes del monestir ni si va rebre donacions posteriors per part de la corona o la noblesa. L'any 1348 el monestir es va veure afectat per una epidèmia de pesta que va delmar la comunitat. Una nova epidèmia va assolar el monestir el 1403, quedant reduïda a la mare abadessa, una mare priora, una sagristana i dues germanes.

L'any 1589 el cenobi estava en completa decadència; comptava només amb tres monges, no disposava d'abadessa i s'acumulaven els deutes. Francesc Oliver de Boteller, abat del monestir de Poblet i visitador general de l'orde del Cister, va ordenar llavors que les religioses es traslladessin al monestir de Santa Maria del Pedregal, localitzat prop de Tàrrega, la qual cosa va donar fi a la vida activa a Vallsanta. Després de l'abandó de l'activitat religiosa l'edifici va quedar en ruïnes.

ESTIL: monestir bàsicament de construcció gòtica.

CARACTERÍSTIQUES: allò que es conserva del monestir és part de l'església conventual. No hi ha vestigis del claustre ni d'altres dependències en els terrenys de cultiu a tocar del temple, però les restes que han arribat als nostres dies constitueixen un conjunt interessant que imposa encara per la seva esveltesa. Aquesta església, que no s'acabà mai, sembla que va ser projectada segons una de les tipologies més genuïnes del gòtic català: temple d'una sola nau (de 20,5 m de llarg per 9.8 m d'ample) amb absis poligonal de la mateixa amplada, i capelles radials, de menys altura, entre els contraforts; tot cobert amb volta de creueria. L'adopció d'aquest pla suposava allunyar-se de l'esquema cistercenc, fet que no resulta estrany en aquesta època avançada. Només foren edificats la capçalera i el primer tram de la nau, perquè la manca de recursos devia impedir continuar la construcció d'altres tramades vers el costat de ponent. Per aquest motiu fou aixecat en aquest indret un mur provisional de tancament.

A mitjan segle XIV, durant l'abadiat d'Agnès de Guimerà (1345-50), la seva família —els Boixadors— van fer construir una capella al costat de migdia del primer tram. Aquesta capella, juntament amb una altra que li és simètrica al costat nord, produeix l'efecte d'un fals creuer. És una solució que s'adoptava amb certa freqüència en esglésies d'aquesta tipologia però que ni estructuralment ni formalment té res a veure amb el transsepte o creuer.

Poc després de bastir els Boixadors la seva capella, any 1367, s'ensorrà la volta de la nau pel costat de migdia, probablement per defecte dels fonaments. Les obres de reparació, que es van dur a terme immediatament, si bé refermaren l'edifici foren de menys qualitat: es veuen matusseres al costat de la delicadesa de les originals; així ho observava Sanç Capdevila i encara es pot reconèixer en l'arc diafragma del costat occidental, en uns arcs que reforcen de la capçalera i, sobretot, en dos contraforts massissos i baixos de l'extrem de l'absis. Els arcs de la creueria que cobria la capçalera, tenien secció fina i elegant, i descarregaven directament en les arestes del prisma absidal, gairebé fonent-s'hi, deixant caure tan sols una subtil columneta fins a l'altura de l'arrencada dels arcs de les capelles radials. Encara es poden veure els tres murs de l'absis foradats per elegants finestrals de doble esplandit i traceria, i els òculs de les capells inferiors.

LOCALITZACIÓ: el monestir de Santa Maria de Vallsanta és un antic cenobi femení cistercenc situat prop de la localitat de Guimerà, a la comarca de l'Urgell.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA - Avià

INTRODUCCIÓ: les primeres notícies documentals d'Avià corresponen a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Martí, veïna a la de santa Maria, del 907. El lloc fou repoblat en època de Guifré el Pelós (878) i fou un dels principals nuclis de la població del baix Berguedà. Al segle XII el lloc d'Avià i, concretament, el mas de Santa Maria fou fortificat per Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell i enemic del trobador Guillem de Berguedà, senyor de gran quantitat de terres properes a Santa Maria d'Avià. L'església de Santa Maria fou parròquia, segons es dedueix d'una visita del canonge d'Urgell Galceran Sacosta el 1312, on s'explica que l'església estava dotada de sis lliures anuals. Posteriorment fou absorbida per la parròquia de Sant Martí i passà a formar part dels dominis de Sant Llorenç prop Bagà.

ESTIL: la seva construcció, romànica, és datada de mitjan segle XII.

CARACTERÍSTIQUES: consta d'una sola nau amb un absis semicircular de similars mesures d'alçada i amplada que la nau. Té una coberta de volta de canó de mig punt que és reforçada per dos arcs torals. Presenta quatre finestres: una al centre de l'absis, dos al mur sud i una al mur oest, totes amb dos arcs de mig punt, a l'interior monolític i l'extern adovellat. La porta d'entrada la formen dos arcs en gradació de mig punt. El campanar és de cadireta de dos ulls, i no s'aprecia exteriorment cap classe d'ornamentació. El parament és de carreus de pedra disposats en filades sense desbastar i deixats a la vista. L'absis és completament llis, semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera col·locat a llevant de l'església.

A DESTACAR: a l'interior de l'església s'hi pot veure una còpia del frontal d'altar de la primera meitat del segle XIII, l'original del qual es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. Presideix el compartiment central la figura de la Verge i el Nen i als extrems de la taula, escenes de la vida del Nen Jesús i la Mare de Déu.

LOCALITZACIÓ: Santa Maria d'Avià és una església situada a la població d'Avià, a la comarca del Berguedà.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE FÀBREGUES - Rupit i Pruit

INTRODUCCIÓ: Fou la primitiva església parroquial de l'actual nucli de Rupit, que fins al 1955 fou conegut per Sant Joan de Fàbregues i tenia la demarcació dins del castell de Fàbregues. Fou la parroquial de Rupit fins al 1878 moment en què la vila de Rupit ja tenia l'església de Sant Andreu i s'independitzà de la de Sant Joan.

ESTIL: Es troba documentada l'any 968, com el castell i per les característiques arquitectòniques, romànic llombard, es pot dir que data del segle XI o XII però conserva elements tardans.

CARACTERÍSTIQUES: Església de nau única i tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori octogonal amb llanterna. Els absis són decorats amb arquets i lesenes llombardes i dents de serra i en cada un d'ells s'hi obra una finestra amb esqueixada. A ponent s'eleva un campanar de secció quadrada, inclòs dins el cos de la nau., i cobert a quatre vessants i amb quatre finestres d'arc de mig punt. A la banda de migdia hi ha un portal d'arc de mig punt, amb un altre portal refós i un timpà semicircular sense esculpir. També s'hi disposen tres finestres d'arc de mig punt, la central resta tapiada. Per la banda de ponent s'adossa a la rectoria. A migdia hi ha un clos enjardinat que conserva un antic cementiri amb una porta d'accés que duu la data de 1777. Es conserva la làpida d'un rector de la parròquia, també datada a la segona meitat del segle XVIII. L'església és construïda en lleves de pedra sense polir i les obertures són ben escairades, mentre la part superior del campanar és de pedra tosca i el teulat de ceràmica vidriada. La rectoria està adossada a la banda de ponent de l'església parroquial. Es troba assentada sobre el desnivell del terreny.

LOCALITZACIÓ: Sant Joan de Fàbregues és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. Està situada al sud de Rupit, arrecerada a l'extrem nord-oest de l'extens Pla de Fàbregues i penjada a mitjana altura sobre el marge esquerre del profund torrent del Bonegre.

De la carretera BV-5208, poc abans de l'entrada a Rupit, surt la que en uns 3 km. porta a Sant Joan de Fàbregues. És apta per a tota classe de vehicles.

Església visitada el dia 26 de novembre de 2017.