MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA - La Quar

INTRODUCCIÓ: l'antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, situada en una àmplia fondalada de la capçalera de la vall de la Portella, és coneguda documentalment des del 997. En aquesta època devia existir-hi una comunitat de monjos, que fou afavorida a partir de l'any 1001 pels veguers de la Portella, veritables fundadors del monestir, amb un seguit de donacions que s'allargaren durant tot el segle.

L'any 1031 hi ha referències del primer nom d'un abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d'Urgell, va consagrar l'església de sant Pere, en una gran cerimònia que va reunir als bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona. Al segle XIII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va començar la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. El 1348, mor l'abat per una epidèmia de pesta i el cenobi és abandonat per algun temps. Gràcies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365. L'any 1534, un grup de bandolers, va assaltar el monestir assassinant a l'abat i saquejant els seus béns; la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins a l'any 1560.

A partir del 1617, la Portella es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortització de 1835.

ESTIL: la seva construcció s'inicià al segle XI en època del romànic. Tingué una sèrie de reformes als segles XII, XVII i XVIII.

CARACTERÍSTIQUES: el monestir està constituït per una agrupació d'edificacions en estat ruïnós situades en un altiplà entre el rec de Sois i el rec de Cal Molí. Es conserva en relatiu bon estat l'església del segle XI, que fou refeta al segle XII. És d'una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular. L'absis és decorat externament amb decoració de tipus llombard: un fris d'arcuacions cegues sostingut per semicolumnes adossades, rematades per uns daus trapezials a manera de capitells. Interiorment, la decoració és similar, però amb arcs de mig punt en lloc d'arcuacions. L'interior de l'església fou decorat en època barroca i neoclàssica (segles XVII-XVIII). La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules.

El campanar, adossat al mur de tramuntana, és format per una massissa torre quadrada, sense cap mena d'ornamentació i amb la part superior capçada. La porta d'entrada, alta i estreta, és a la façana de ponent. A migdia de l'església hi ha un petit claustre de dos pisos, que sembla obra del segle XV, tot i que la seva rusticitat ha fet pensar que és anterior, al voltant del qual s'organitzen les diferents dependències monacals. Entorn seu hi ha les dependències monàstiques, en un lamentable estat d'abandonament. Entre aquestes cal esmentar l'espaiós palau abacial del segle XVIII (1775) que és una construcció independent situada a la plaça on s'obre la façana de ponent.

LOCALITZACIÓ: Sant Pere de la Portella és un monestir del terme de la Quar, a la comarca del Berguedà.

Monestir visitat el dia 15 d'octubre de 2017.

MONTFALCÓ MURALLAT - Les Oluges

INTRODUCCIÓ: el Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila, fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya. Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043. Probablement Montfalcó va estar en un principi sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya, que l'infeudaren a diversos nobles. Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró, i el 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà. El 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell. De l'any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d'Altés. El 1172 serà propietat de Ramon de Cervera.

L'any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera. Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el "castrum Monfalcon" era assignat a "Guillelmo filio meo". Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX.

CARACTERÍSTIQUES: Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairabé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment. Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat.

El portal d'accés a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és emmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular.

L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església. Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases.

Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carrerons amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn. Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.

 Conjunt visitat el dia 31 de maig de 2015.

ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT - Coll de Nargó

ESTIL: l'edifici actual fou construït a finals del segle XI o principis del XII al lloc d'una església anterior, de la qual es conserva la traça de la planta al costat de migdia i el campanar, es per tant, de factoría romànica.

CARACTERÍSTIQUES: és d'arquitectura romànica-llombarda, amb una única nau, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals. L'absis, situat uns 50 cm per damunt de la nau, és decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes. La porta principal és a ponent, però hi ha un segon accés a migdia. A l'interior, prop del presbiteri, un arc lleugerament ultrapassat dóna accés al campanar, adossat a la nau.

A DESTACAR: el campanar és una construcció preromànica, no anterior al segle X, de planta rectangular i amb la base atalussada fins a tres quarts de la seva alçada. Al capdamunt del cos piramidal hi ha una finestra de ferradura a cada una de les cares. Tanmateix, alguna d'elles podria ser fruit de la restauració feta a principis de segle, en què es va refer també el darrer cos del campanar, coetani de l'església, amb una finestra triforada emmarcada per un parament d'arcuacions. L'absència d'ornamentació a la resta del campanar contrasta amb la dels murs exteriors de l'església, decorats amb una sèrie d'arcuacions i lesenes. La façana principal disposa igualment d'arcuacions, que segueixen la doble vessant de la coberta i que formen un parament rebaixat en el mur, sobre la portada, on hi ha una finestra cruciforme.

LOCALITZACIÓ: l'antiga església parroquial de Sant Climent és voltada del clos del cementiri, vora la carretera d'Isona i a tocar les primeres cases del poble de Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell.

Església visitada el dia 10 de juny de 2017.