REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET - Vimbodí

INTRODUCCIÓ: és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó. Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya "per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d'Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal.

El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150, quan Ramon Berenguer IV, un cop enllestida la conquesta de Lleida als sarraïns, qui va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà, perquè hi establissin un monestir cistercenc. Aquesta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns) i una econòmica (conrear terres ermes i abandonades). El nou monestir havia de ser un lloc de treball i oració. Per tant, l'any 1151 un petit grup de monjos va arribar a Poblet i el 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Prades i Siurana de Prades, dotze monjos van prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat van començar la construcció de l'església, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.

El patrimoni inicial del monestir es va incrementar amb noves donacions del mateix Ramon Berenguer IV, així com d'hisendats i senyors que cedien béns i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monestir, participar dels béns espirituals i ser-hi enterrats. El senyoriu de Poblet va arribar a ésser el més extens de Catalunya, després del dels ducs de Cardona.

El rei Alfons el Cast (1172-1196) va fer nombroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monestir, fins al punt que va decidir ésser enterrat a Poblet i, a la seva mort, va lliurar al monestir la seva corona reial i les terres reials de Vinaròs i Palomera(Lleida). El seu nét, Jaume el Conqueridor, va continuar engrandint el monestir. 

El rei Pere el Cerimoniós el va protegir, enriquir i va convertir-lo en símbol de la dinastia i del mateix estat, alhora que va voler tenir una fortalesa entre Lleida i Tarragona. Amb aquesta intenció, el va fortificar, aixecant-hi muralles amb dotze torres de defensa i portals de fàcil protecció, i va tenir la ferma voluntat d'acabar definitivament les obres de construcció del cenobi. Els reis de la dinastia Trastàmara també van cedir privilegis a Poblet i van fer-li nombroses donacions.

El rei Joan II va fer enterrar el seu fill, Carles de Viana, a Poblet, així com les seves esposes. En quedar vidu per segona vegada, va donar al monestir cent sous anuals per celebrar una missa perpètua, i en el seu fastuós enterrament es van haver d'empenyorar les seves joies. Va ser l'última sepultura reial a Poblet, ja que el seu successor, Ferran el Catòlic, ja no hi és enterrat. Tot i això, el Rei Catòlic fou un gran benefactor del monestir i, el 1509, li va donar el santuari del Tallat com a priorat. Al llarg dels segles, Poblet fou un important nucli de poder temporal, protegit tant pels reis de la Corona d'Aragó com pels nobles catalans.

ESTIL: encara que en el seu conjunt hi hagi diferents estils arquitectònics, podem dir que el seu estil predominant és el gòtic català.

CARACTERÍSTIQUES: ESGLÉSIA DEL MONESTIR: és un edifici de planta basilical de tres naus, de les quals la central, més alta que les laterals, és coberta amb volta de canó apuntat i reforçada amb arc torals, mentre que les laterals són cobertes amb voltes de creueria. Les tres naus són capçades per un transsepte cobert amb volta apuntada, i és en aquest espai del transsepte on es pot veure el magnífic conjunt de tombes reials.

La capçalera és composta per un gran absis central envoltat per una girola coberta amb voltes de creueria, a la qual s'obren cinc absidioles semicirculars col.locades en forma radial. L'exterior de l'absis té forma poligonal, amb finestres de doble esqueixada.

En l'espai d'intersecció entre la nau i el transsepte, al creuer, hi ha una gran volta de creueria sobre la qual, a l'exterior, s'alça un impressionant cimbori gòtic.

CLAUSTRE DEL MONESTIR: construït als segles XII i XIII, presenta una planta de rectangle irregular, amb galeries cobertes amb voltes de creueria. Els porxos claustrals tenen un doble ordre d'arcs. La galeria sud presenta decoració esculpida amb motius vegetals i geomètrics als capitells, mentre que a les altres galeries claustrals els arcs principals presenten una bella traceria d'estil gòtic.

EL PANTEÓ REIAL: l'església major de Poblet i altres llocs del monestir serviren de lloc d'enterrament de monarques, infants i altres persones de la família reial catalanoaragonesa, de membres d'altres importants nissagues nobiliàries, d'abats i monjos del monestir i d'altres persones destacades. Entre els dos pilars immediats a l'altar major hi ha el Panteó Reial, situat sobre dos grans arcs rebaixats, un al costat de l'Epístola i l'altre al de l'Evangeli. La resta de sepultures de la família reial estan a la cripta-ossari o repartides per l'interior del temple, com per exemple, la del príncep de Viana, situada a la dreta de l'entrada principal. Entre les nissagues nobiliàries que escolliren Poblet com a panteó destaca la dels Aragó-Cardona.

Els sepulcres d'aquest panteó contenen, entre d'altres, les restes de les següents persones reials: els Reis Alfons el Cast, Joan el Gran, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim i Martí l'Humà.

ALTRES ESTANCES: SALA CAPITULAR:

CUINA:

REFETOR:

DORMITORI:

ATRI DEL MONESTIR:

PALAU DEL REI MARTÍ I:

CAPELLA DE SANT JORDI:

PORTA REIAL I MURALLA:

LOCALITZACIÓ: el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí i Poblet i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí.

Monestir visitat el dia 1 de maig de 2014.

CASTELL DE MALGRAT - Cervera

INTRODUCCIÓ: la primera referència documental del castell és en un document de venda, de l'any 1078, d'un alou que hi posseïen, «per aprisionem, in comitatum berchitano, in castrum vocitatum Mal grad», Joan Oromir i la seva muller Adelaida. El castell es trobava dins el comtat de Berga. Segurament Joan Oromir fou el primer senyor del terme. El 1089 n'era senyor Berenguer Ramon. El seu fill, Arnau Berenguer, el donà a l'església de Santa Maria de Solsona l'any 1102. L'oncle d’aquest, Vidià Pere, confirmà la donació el 1104 per a després de la seva mort. El 1112 Vidià era encara senyor del lloc i signà una convinença amb Guillem Dalmau de Cervera, encomanant-li dues terceres parts dels drets que posseïa al «Kastel de Malgrad». L'any 1126 n'eren sotsfeudataris els Puigverd i un membre d'aquesta nissaga cedí al paborde de l'església de Solsona tots els drets sobre els castells de Malgrat i les Piles. També hi tenien drets, com s'ha dit, els Cervera i el 1133, fou jurat el testament de Guillem Dalmau. S'hi ordenava que el «kastrum de Malgrad» fos donat a Guillem de Pujalt, sota el domini de l'església de Solsona.

El 1328, la castlania passà a Arnau de Biure. En els fogatjaments del segle XIV es reconeix la senyoria de la canònica de Solsona sobre Malgrat però el rei devia posseir-hi molts drets jurisdiccionals. El 1393, Joan I va vendre la jurisdicció canonical i el mer i mixt imperi a Ponç de Ribelles que, el 1396, va vendre a Santa Maria de Solsona tota la jurisdicció que hi posseïa. Malgrat continuà sota el domini de la canònica de Solsona fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX.

CARACTERÍSTIQUES: la intervenció arqueològica portada a terme entre els anys 2006 i 2007 al castell de Malgrat oferí una visió força concreta del seu origen i evolució i documentà estructures desconegudes fins aleshores. La primera fase del castell es remunta al segle XI, amb una torre de planta rectangular situada al centre del recinte sobirà, envoltada per una muralla perimetral i un fossat pels costats nord i est. A mitjans del segle XII o XIII es bastí la torre trapezoïdal, envoltant a la primera i integrant-la al seu interior. Al tercer quart del segle XIV es construí el cos de la banda nord-oest, de planta trapezoïdal, i la cisterna, que comportà l'anul·lació d'un tram del fossat original i la construcció d'un nou tram paral·lel a la paret de llevant del nou edifici, enllaçant amb l'antic, i l'enderroc de la cantonada nord-oest de la muralla per tal de facilitar la comunicació entre la torre i el nou edifici. Durant el segle XVII, el castell de Malgrat perd progressivament les seves funcions defensives i es transforma en un mas. La muralla perimetral s'enderroca definitivament i s'acaba d'amortitzar el fossat, on es construeixen diferents edificis relacionats amb l'emmagatzematge i l'activitat agrícola. Probablement és en aquest moment quan l'edifici perd la seva aparença de fortificació, es construeix una teulada a doble vessant i s'escapça la torre central. A finals del segle XIX o començaments del segle XX, l'edifici gòtic ja estaria totalment enrunat. La cisterna és reutilitzada com a celler de tines i a tocar de la cantonada nord-oest d'aquesta es construeix un cup de vi de grans dimensions i planta circular.

Probablement a mitjans del segle XX, el mas caigué en desús, quedant abandonat. A principis dels anys 90, quan el castell és adquirit per un nou propietari, tot el conjunt es trobava en molt mal estat de conservació. Les obres de restauració efectuades des de llavors li han donat al castell la seva fisonomia actual. Molt a prop trobarem l'església de Santa Maria de Malgrat.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MALGRAT:

CARACTERÍSTIQUES: edifici d'estil romànic d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un estret arc presbiteral. La porta és barroca i s'obre a la façana oest on també hi ha un ull de bou ovalat, situat al lloc on hi havia un finestral de grans dimensions. Al centre de l'absis s'obre una finestra central de doble esqueixada amb arquivoltes rectes a l'interior i a l'exterior amb una imposta bisellada. A la façana sud hi ha una altra finestra de doble esqueixada més petita, resolta amb llinda. En aquesta banda hi ha adossat un atalussament i un potent contrafort, proves dels problemes d'estabilitat soferts per l'edifici ja des de molt enrere.

Tant l'absis com la nau presenten forats de bastida i cornisa de pla i cavet. Primitivament la teulada devia ser a dues vessants i posteriorment es va aixecar el campanar de cadireta de dos cossos. El parament, llis i només trencat per un ràfec bisellat, és fet de pedres treballades a cops de maceta, en filades. Els carreus són polits, quadrats o col·locats de través. El tipus de parament, juntament amb la composició de la finestra absidal són propis de les formes constructives de l'inici del segle XII.

LOCALITZACIÓ: el Castell de Malgrat i l'església de Santa Maria són dos edificis del petit nucli de Malgrat, o Malgrat de Segarra, entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Monuments visitats el dia 31 de maig de 2015.