REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET - Vimbodí

INTRODUCCIÓ: és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó. Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya "per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d'Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal.

El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150, quan Ramon Berenguer IV, un cop enllestida la conquesta de Lleida als sarraïns, qui va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà, perquè hi establissin un monestir cistercenc. Aquesta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns) i una econòmica (conrear terres ermes i abandonades). El nou monestir havia de ser un lloc de treball i oració. Per tant, l'any 1151 un petit grup de monjos va arribar a Poblet i el 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Prades i Siurana de Prades, dotze monjos van prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat van començar la construcció de l'església, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.

El patrimoni inicial del monestir es va incrementar amb noves donacions del mateix Ramon Berenguer IV, així com d'hisendats i senyors que cedien béns i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monestir, participar dels béns espirituals i ser-hi enterrats. El senyoriu de Poblet va arribar a ésser el més extens de Catalunya, després del dels ducs de Cardona.

El rei Alfons el Cast (1172-1196) va fer nombroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monestir, fins al punt que va decidir ésser enterrat a Poblet i, a la seva mort, va lliurar al monestir la seva corona reial i les terres reials de Vinaròs i Palomera(Lleida). El seu nét, Jaume el Conqueridor, va continuar engrandint el monestir. 

El rei Pere el Cerimoniós el va protegir, enriquir i va convertir-lo en símbol de la dinastia i del mateix estat, alhora que va voler tenir una fortalesa entre Lleida i Tarragona. Amb aquesta intenció, el va fortificar, aixecant-hi muralles amb dotze torres de defensa i portals de fàcil protecció, i va tenir la ferma voluntat d'acabar definitivament les obres de construcció del cenobi. Els reis de la dinastia Trastàmara també van cedir privilegis a Poblet i van fer-li nombroses donacions.

El rei Joan II va fer enterrar el seu fill, Carles de Viana, a Poblet, així com les seves esposes. En quedar vidu per segona vegada, va donar al monestir cent sous anuals per celebrar una missa perpètua, i en el seu fastuós enterrament es van haver d'empenyorar les seves joies. Va ser l'última sepultura reial a Poblet, ja que el seu successor, Ferran el Catòlic, ja no hi és enterrat. Tot i això, el Rei Catòlic fou un gran benefactor del monestir i, el 1509, li va donar el santuari del Tallat com a priorat. Al llarg dels segles, Poblet fou un important nucli de poder temporal, protegit tant pels reis de la Corona d'Aragó com pels nobles catalans.

ESTIL: encara que en el seu conjunt hi hagi diferents estils arquitectònics, podem dir que el seu estil predominant és el gòtic català.

CARACTERÍSTIQUES: ESGLÉSIA DEL MONESTIR: és un edifici de planta basilical de tres naus, de les quals la central, més alta que les laterals, és coberta amb volta de canó apuntat i reforçada amb arc torals, mentre que les laterals són cobertes amb voltes de creueria. Les tres naus són capçades per un transsepte cobert amb volta apuntada, i és en aquest espai del transsepte on es pot veure el magnífic conjunt de tombes reials.

La capçalera és composta per un gran absis central envoltat per una girola coberta amb voltes de creueria, a la qual s'obren cinc absidioles semicirculars col.locades en forma radial. L'exterior de l'absis té forma poligonal, amb finestres de doble esqueixada.

En l'espai d'intersecció entre la nau i el transsepte, al creuer, hi ha una gran volta de creueria sobre la qual, a l'exterior, s'alça un impressionant cimbori gòtic.

CLAUSTRE DEL MONESTIR: construït als segles XII i XIII, presenta una planta de rectangle irregular, amb galeries cobertes amb voltes de creueria. Els porxos claustrals tenen un doble ordre d'arcs. La galeria sud presenta decoració esculpida amb motius vegetals i geomètrics als capitells, mentre que a les altres galeries claustrals els arcs principals presenten una bella traceria d'estil gòtic.

EL PANTEÓ REIAL: l'església major de Poblet i altres llocs del monestir serviren de lloc d'enterrament de monarques, infants i altres persones de la família reial catalanoaragonesa, de membres d'altres importants nissagues nobiliàries, d'abats i monjos del monestir i d'altres persones destacades. Entre els dos pilars immediats a l'altar major hi ha el Panteó Reial, situat sobre dos grans arcs rebaixats, un al costat de l'Epístola i l'altre al de l'Evangeli. La resta de sepultures de la família reial estan a la cripta-ossari o repartides per l'interior del temple, com per exemple, la del príncep de Viana, situada a la dreta de l'entrada principal. Entre les nissagues nobiliàries que escolliren Poblet com a panteó destaca la dels Aragó-Cardona.

Els sepulcres d'aquest panteó contenen, entre d'altres, les restes de les següents persones reials: els Reis Alfons el Cast, Joan el Gran, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim i Martí l'Humà.

ALTRES ESTANCES: SALA CAPITULAR:

CUINA:

REFETOR:

DORMITORI:

ATRI DEL MONESTIR:

PALAU DEL REI MARTÍ I:

CAPELLA DE SANT JORDI:

PORTA REIAL I MURALLA:

LOCALITZACIÓ: el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí i Poblet i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí.

Monestir visitat el dia 1 de maig de 2014.