dissabte, 25 de febrer del 2017

CASTELL DE FARNERS - Santa Coloma de Farners

Apareix documentat l'any 1.046, quan era un feu del vescomtat de
Cardona, i la castlania la van ostentar la família Farners fins al
segle XIII, en que va passar als Vilademany, amb dependència
senyorial al vescomte Ramon Folch IV de Cardona.
El castell té una superfície de 200 m2 de planta trapezoïdal
irregular. De la primera època constructiva es conserven els amplis
murs baixos d'uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada
en el segle XIV-XV, i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre,
una alçada de 12 metres i amb la porta d'accés situada a 7 metres de
terra. L'accés principal del castell és una porta amb arc de mig punt
rebaixat. Tots els murs estan rematats amb merlets.
Al peu del cim on s'enfila el castell hi ha una plana amb l'ermita de la
Mare de Déu de Farners original del segle XIII, però totalment
reconstruïda al segle XVII.
S'hi accedeix per una pista sense asfaltar que surt de la població
de Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva.

Visitat el dia 12 d'abril de 2.015  















dissabte, 18 de febrer del 2017

ESGLÉSIA DE SANTA HELENA DE RODES - Port de la Selva

ESTIL: l'església de Santa Helena, inicialment coneguda com a
Santa Creu, és documentada des de l'any 974 com una possesió
del monestir de Sant Pere de Rodes, per tant, d'estil romànic.
CARACTERÍSTIQUES: l'edifici consta de tres naus amb capçalera
de planta trapezoïdal orientada a llevant i una torre adossada a l'absis.
El temple és fruit de les diverses fases constructives que l'han anat
modificant. Al segle X se li va afegir l'absis trapezoïdal i dues absidioles
que li proporcionaren una planta de creu llatina. Entre els segles XVI
i XVII s'afegiren les dues naus laterals i es reformà la nau principal,
cobertes amb volta de canó. També és en aquesta època que s'afegeix
el campanar d'espadanya a la torre.
LOCALITZACIÓ: dins de la serra de Rodes, prop del cap de Creus,
i al terme municipal del Port de la Selva, comarca de l'Alt Empordà.
A pocs metres es troba el monestir de Sant Pere de Rodes.

Visitada el 5 d'agost de 2015.








Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes

CASTELL DE MONTCORTÈS DE SEGARRA - Plans de Sió

L'edifici ja existia l'any 1.095. L'any 1.306 consta com a senyor del lloc
Berenguer d'Anglesola, el qual també n'era d'altres indrets propers.
Més endavant va passar a mans dels Sacirera, que féu construir a finals
del segle XV l'edifici renaixentista que veiem avui dia, donant com a
resultat una magnífica fortalesa.
De planta rectangular, es poden distingir tres cossos ben diferenciats, el
cos central utilitzat com a habitatge, les dues torres situades en paralel
a l'esquerra de l'edifici, amb finalitats defensives, i un tercer cos situat
a la drets i de dimensions més petites destinat a usos agrícoles.
A la façana, portalada d'accés d'arc de mig punt adovellat i petites
obertures en forma d'espitlleres. A la tercera planta trobarem restes
de tres matacans.
Aquest castell el trobarem localitzat a la petita població de Montcortès
de Segarra, municipi de Plans de Sió, comarca de la Segarra. Només
és visitable el seu exterior, i l'edifici es troba en un acceptable bon
estat de conservació.

Visitat el 29 de març de 2015.








CATEDRAL DE SANTA MARIA O SEU VELLA - Lleida

ESTIL: la Seu Vella o catedral Antiga, s'ubica al centre històric de la
població, és considerada una obra romànica, encara que presenta
elements propis de l'arquitectura gòtica i alguns afegits renaixentistes.
És per això que s'ha definit com una catedral romànica de monumentalitat
gòtica, arran de la persistència de les formes de l'art romànic fins al
segle XIII.
CARACTERÍSTIQUES: la seva construcció va començar l'any 1.203, i la
seva consagració, a punt d'acabar-se l'edificació, va ser el 31 d'octubre
de 1.278 pel bisbe Guillem de Montcada i d'Aragó. La catedral és
romànica, però les cobertes són gòtiques, fet que la converteix en un
clar exponent d'edifici de transició.
Presenta una planta basilical de creu llatina de tres naus, i aquestes,
cobertes amb voltes de creueria. Un gran cimbori octogonal corona
l'encontre de la nau central i el creuer. La capçalera consta d'un gran
absis central i quatre més petits reconvertits en capelles.
El sistema de suport és de pilars cruciformes amb semicolumnes
adossades per apuntalar els arcs. Els capitells que sostenen els arcs,
són profusament esculpits amb motius vegetals, geomètrics, zoomòrfics
i historiats. Al transsepte es troba el sepulcre amb les restes del rei
Alfons el Benigne. L'exterior de l'absis està decorat amb lesenes,
arcuacions llombardes i tres finestres amb arc de mig punt i dues
arquivoltes amb capitells esculpits.
El campanar, d'estil gòtic, i una alçada que supera els seixanta metres,
es va iniciar la seva construcció al segle XIV. Consta de planta octogonal
amb dos cossos de diàmetre diferent. L'última planta està coronada
amb pinacles i gàrgoles. Aquesta part del campanar es va construir a
començaments del segle XV.
El claustre de la Seu Vella és de planta lleugerament trapezoidal amb
quatre galeries de quaranta-vuit metres de llarg per nou d'amplada,
destacant per les seves dimensions, com un dels claustres més grans
d'Europa. La seva construcció es va iniciar a la fi del segle XIII. Les
galeries estan realitzades amb 17 grans arcs ogivals de delicades
traceries, sostingudes per fines columnes amb capitells decorats amb
elements vegetals barrejats amb d'altres d'animals o figures humanes.
A DESTACAR: són molt interessants les portalades romàniques de
Sant Berenguer, de l'Anunciata i dels Fillols, clars exemples de la
famosa "Escola romànica de Lleida", que es va estendre per un ampli
territori, com Osca o València. Aquestes portalades es caracteritzen
per mancar de timpà i estar construïdes amb un cos sortint del mur
principal, l'objectiu del qual, és el d'augmentar el nombre d'arquivoltes,
les quals mostren una minuciosa decoració a base d'entrellaçat
geomètric, ziga-zagues i puntes de diamant.
La porta dels Apòstols, gòtica, data dels segles XIV i XV, i per la que
s'accedeix de l'exterior al claustre.
LOCALITZACIÓ: al centre de la ciutat de Lleida, a la comarca del
Segrià. Si accedeix fàcilment tant a peu com amb vehicle particular,
amb bona senyalització per arribar-hi.

Visitada el 2 de maig de 2014.