ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE TARTERA - Das

ESTIL: Sant Julià havia estat església parroquial si bé en l'actualitat resta sense culte. Era esmentada ja en el 839 en l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell, per tant d'estil romànic. En el precepte de Lotari de l'any 958 i en la butlla del papa Sergi IV del 1011 es confirma la seva pertinença al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Primer va estar dedicada a Julià, patró que va compartir amb sant Domènec a finals del segle XIII i més tard amb sant Llorenç, per tornar, finalment, a estar dedicada només a sant Julià.

CARACTERÍSTIQUES: Construcció de dues naus, cas singular a la Cerdanya. La principal amb volta de canó sostinguda pel costat de migdia per dos contraforts adossats. L'altra nau és de dimensions més reduïdes i es troba adossada al costat nord de la principal. Ambdues tenen absis semicircular. Hi ha una porta al costat nord de la nau principal, en l'espai que no entra en contacte amb la nau secundària. Als peus, totalment closos s'hi troba un petit campanar. Una sola coberta a dues aigües de llosa que pel costat nord cobreix també la nau secundària amb el mateix pendent.

LOCALITZACIÓ: Sant Julià de Tartera és una església del municipi de Das, a la comarca de la Cerdanya.

Església visitada el 22 d'agost de 2012

SANTA MARIA DE MARGALEF - Torregrossa

ESTIL: construcció de finals del segle XIII i inicis del segle XIV, de transició del romànic al gòtic.

CARACTERÍSTIQUES: de l'antic edifici medieval només es conserva la façana de ponent, amb campanar d'espadanya. La porta del temple és en arc apuntat amb guardapols. Per indicis constructius conservats en el mur, l'església era coberta amb embigat de fusta.

Pertanyia al poblat de Margalef, que es despoblà el primer terç del segle XV a causa de la pesta i, segons els "Censos Manifestants" de 1429, els beneficis, retaules i ornaments del seu temple foren traslladats a l'església de Castelldans. La primera referència de l'església data de 1279 i 1280.

LOCALITZACIÓ: dintre del terme municipal de Torregrossa, a la comarca del Pla d'Urgell, i al costat de la carretera que va d'aquesta població a Artesa de Lleida.

Visitada el 18 d'abril de 2015.

ESGLÉSIA PARROQUIAL - Sant Jaume de Frontanyà

ESTIL: l'antiga canònica de Sant Jaume de Frontanyà devia construir-se al darrer terç del segle XI, entre 1066 i 1080. A partir del 1140 aplegà una comunitat de canonges augustinians, regida per un prior. Actualment només n'ha perviscut l'església, un dels millors exemples del romànic llombard català, ja que totes les dependències monàstiques (organitzades entorn d'un claustre del qual només en resten alguns capitells) foren enderrocades al segle XVII.

CARACTERÍSTIQUES: l'església és de planta de creu llatina, amb una nau i tres absis semicirculars que s'obren al transsepte. La nau és coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral. Els braços del transsepte també tenen volta de canó perpendicular a l'eix de la nau. En el creuer s'aixeca una cúpula octogonal sobre trompes. L'absis central és decorat interiorment amb cinc fornícules o nínxols allargassats, oberts en el mur, i una finestra de doble esqueixada al centre. L'edifici, de grans dimensions, respon a una perfecta articulació de volums, combinada amb una mesurada utilització dels elements decoratius llombards. L'exterior dels absis són decorats amb un fris d'arcuacions llombardes, i el central, amb lesenes. La façana de ponent, on hi ha el portal d'arc de mig punt reforçat amb un arc en degradació, compta amb una elaborada composició, en què les arcuacions i lesenes formen sis plafons distribuïts en dos registres. Al capdamunt hi havia una espadanya, reedificada posteriorment (1572). També és posterior l'òcul que il·lumina la nau. Existeixen tres portes que comunicaven el temple amb altres dependències de la canònica. En el braç nord del transsepte hi havia una porta que comunicava amb el cementiri, avui tapiada. En el mur sud es  pot veure la porta que portava cap al claustre.

A DESTACAR: el cimbori, únic a Catalunya, té dotze costats, bé que no forma pròpiament un dodecàgon sinó que és una modificació de l'octàgon bàsic. Sota la seva coberta hi ha un fris de finestres cegues.

LOCALITZACIÓ: a la població del mateix nom, a la comarca del Berguedà.

Església visitada el 12 de juny de 2016.

CASTELL DE LES PALLARGUES - Plans de Sió

El castell de les Pallargues, al terme municipal dels Plans de Sió, a la
comarca de la Segarra, fou una fortalesa medieval, documentada des
del segle XI com a "Castellum Espalargi".

S'aixeca en el punt més alt del nucli de les Pallargues i està orientat

al sud. Pertany a la tipologia dels castells-palau, amb una planta

irregular, formada per tres cossos de mida diferent, fruit d'ampliacions successives. Té un cos central de planta quadrada, i dos cossos laterals rectangulars de menors dimensions. Està format per planta baixa, on

es troben les dependències destinades als serveis, com ara les quadres,

el celler o la presó, i dues plantes superiors amb els murs realitzats amb carreus regulars.
A la façana principal, de gran llargada, destaca l'arc gòtic de 13 metres
d'alt per 7,5 metres d'ample, en l'eix del qual es troba la finestra de la
sala noble i la porta d'entrada, amb un arc demig punt, i grans dovelles,
que queda enfonsada respecte al pla de la façana, avui només visible
en part, a causa de l'afegit posterior del balcó i l'arc de mig punt
sobreposat, igual que el contrafort que queda situat a la seva dreta.

Les grans finestres, algunes d'elles amb reixes de ferro forjat, estan
ordenades regularment al llarg de tota la façana, tot i que amb
l'aparició dels balcons, la façana va canviar la seva imatge.

S'aprofità el gran arc i es van rebaixar les finestres per convertir-les

en balcons amb baranes de ferro forjat, i també es va construir una curiosa torreta en una de les balconades. Durant la guerra civil es va

haver de refer la coberta i es va rebaixar en part aprofitant les pedres

per a fer la tanca del corral.

Altres elements destacables són: la Capella dedicada a Sant Miquel,

l'escala de cargol que comunica amb les antigues presons subterrànies

i el pou de gel. Aquest castell està inclòs en la Ruta dels Castells de la

Segarra i es pot visitar.

Visitat el 22 de febrer de 2015.