ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DELS ARQUELLS - Oliola

INTRODUCCIÓ: fins a l'actualitat, l'única notícia que es coneix d'aquesta església en època medieval data del 19 de març de 1141, quan el bisbe Pere Berenguer d'Urgell, poc abans de la seva mort, va fer un important llegat d'esglésies i castell a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i la seva canònica, entre els quals hi havia la capella de Santa Maria de Coscó i l'església «de Archels», amb totes les pertinences.

És de propietat particular. S'ha restaurat part de la volta que havia caigut, s'ha consolidat tot l'edifici, s'han pavimentat i s'han cobert amb pedra els dos absis i amb teula la resta de la nau. L'interior de la capçalera és ornat amb pintures barroques fetes el 1745, en part malmeses pel llarg temps d'abandonament.

ESTIL: el seu estil arquitectònic és romànic, construïda al segle XII.

CARACTERÍSTIQUES: edifici d'una sola nau, cobert amb volta de canó de perfil semicircular, molt deformada per problemes estructurals aturats per les obres de consolidació. La volta és reforçada per quatre arcs torals de perfil apuntat, que responen a una primera reforma per consolidar l'edifici que ja al segle XIV o XV devia presentar seriosos problemes. El segon arc toral, des de llevant, és situat per sota d'un arc toral originàriament semicircular, que correspon a l'obra primitiva. Abans d'aquesta reforma, la nau fou ampliada cap a ponent, amb un tram cobert amb volta de canó semicircular que arrenca d'unes impostes de perfil bisellat.

A DESTACAR: la capçalera confereix gran singularitat a l'edifici. Formada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral que té adossat a l'eix un segon absis amb una planta semicircular de ferradura que s'hi obre directament amb una aresta ben marcada. Actualment aquest segon absis és amagat per un retaule del 1745. El doble absis és totalment singular en l'arquitectura catalana del seu temps. Es troba un paral·lelisme llunyà amb l'absis central de la catedral de la Seu d'Urgell. La porta, amb arc de mig punt s'obre a la façana sud juntament amb dues finestres de doble esqueixada. A l'absis principal hi ha una finestra al costat sud, de factura tardana, i al centre de l'absidiola, hi ha una finestra d'una esqueixada invertida. L'aparell de la part original de la nau i la capçalera és de carreu sense escairar, desbastat i disposat en filades uniformes. Aquest aparell contrasta amb el de la part de ponent, fet de carreus ben tallats i polits que també s'estenen per la part alta dels murs.

LOCALITZACIÓ: Santa Magdalena dels Arquells és una església del municipi d'Oliola, a la comarca de la Noguera. És al costat de la masia dels Arquells, a Coscó, entitat de població d'Oliola, situada a prop de l'extrem meridional del terme municipal.

CASTELL DE RIBELLES - Vilanova de l'Aguda

INTRODUCCIÓ: el castell de Ribelles era part de la línia de fortificacions que s'estenia al llarg de la riba dreta del riu Llobregós. Actualment forma un curiós conjunt amb l'església i amb el cementiri, on hi ha una singular capella i un gran panteó per als seus barons. Fou pràcticament refet a l'inici del segle XX.

De probable origen islàmic (alguns erudits precisen que vers la meitat del segle XI la frontera sarraïna discorria pel Montsec, la comarca de Meià i els castells de Ponts, Sanaüja, l'Agulla, Ribelles i Solsona), una de les primeres mencions documentals de la fortalesa és datada entre els anys 1042 i 1075 en una sentència per límit dels termes entre els castells de Guissona i Ribelles. L'any 1067 es troba una menció castro ribelles.

Els barons de Ribelles es troben àmpliament documentats a partir del segle XI i tenen un paper rellevant en la política de conquesta i repoblació dels comtes d'Urgell. Els primers membres de la nissaga són Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon I Gombau de Ribelles que consten com a posseïdors del castell i de terres. Al segle XIII alguns membres del llinatge Ribelles serviren a Jaume I en la conquesta del País Valencià on s'origina un altre branca. Al principi del segle XV, una branca s'establí a Sardenya. En aquest moment, la gran família Ribelles, que senyorejava diferents castells de l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i la Conca de Tremp, es desvincula de la baronia i des de 1418 foren barons els Ponts, el primer fou Gispert de Ponts senyor de Tàrrega. El 1671 passa als marquesos de Tamarit els quals la venen a la família Duran i aquests, el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart a qui fou reconeguda com a títol del regne el 1872 pel rei Amadeu I. Després, la baronia passà als Llabrés, residents a Palma (Mallorca) els quals feren restaurar el castell.

Tot i que durant els segles XV i XVI s'hi van fer un gran nombre d'obres d'ampliació, el pas de fortalesa medieval a palau neogòtic el van fer els Bofarull a principis del segle XIX. D'aquesta època en són el jardí, les finestres motllurades i el perímetre emmurallat amb les bestorres rodones, els merlets i el fossat, del qual encara se'n conserven alguns trams. El recinte de la fortalesa es va construir adaptat a les roques immenses que ja hi havia, i que han passat a formar part de la construcció.

CARACTERÍSTIQUES: de l'època romànica, en resta avui dia la torre de planta quadrada a la qual s'adossà l'església. Els seus costats, a l'interior, tenen una longitud de 515 cm. i el gruix del mur és de 175 cm. Pel que fa a la datació, cal esmentar diverses parts. El campanar és del segle XVII, la part romànica superior (dels 9 als 13 metres) es pot datar al segle XII. Els 9 metres inferiors fan pensar en un edifici anterior a l'any 1000 a causa de les característiques de l'aparell constructiu i de la planta.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE RIBELLES:

ESTIL: L'església es troba dins el recinte del castell. Una primera notícia data del 1141 en què el bisbe Pere d'Urgell donà a la canònica de Santa Maria de la Seu l'ecclesiam de Ribellas. La seva història va estretament lligada al castell i els seus senyors. És una obra del segle XI plenament integrada a l'arquitectura llombarda.

CARACTERÍSTIQUES: Sobre l'estructura arquitectònica, aquesta construcció és d'una sola nau, està coberta amb voltes de quatre punts que substitueixen el sostre original resolt amb volta de canó del qual en queden vestigis. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular. L'element més vistent és la façana de l'absis on es desenvolupa una decoració de tipus llombard.

LOCALITZACIÓ: situat dalt d'un turó al costat de l'actual poble de Ribelles, dins del municipi de Vilanova de l'Aguda, a la comarca de la Noguera.

Castell visitat el 13 d'agost de 2015.

MONESTIR DE SANTA MARIA DE GUALTER - Baronia de Rialb

ESTIL: la contrada de Rialb tenia construccions religioses ja de finals del segle IX. En l'obra del monestir s'hi poden observar restes força primitives, és a dir, del segle XI. El monestir de Santa Maria de Gualter, el podem considerar d'estil de transició del romànic al gòtic. Va restar molt temps abandonat i en estat ruïnós, després que fos destruït per una explosió durant la guerra civil espanyola (1938).

CARACTERÍSTIQUES: l'església era un edifici de tres naus, amb un gran absis central i dues absidioles laterals. A l'absis central, sense les arcuacions llombardes del primer romànic, hi havia tres finestrals, amb l'arc de mig punt i petites dovelles, amb columneta a cada banda de l'arcada inferior, feta de dovelles que s'endinsen en forma d'embut. Als altres absis una finestra al centre donen llum i ornamenten el mur; són de dues esqueixades i de petites dovelles que s'endinsen en forma cònica. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.
Exteriorment, les parets de les naus i de l'absis són totalment llises i construïdes a base de grans carreus de pedra, on només destaquen les obertures de les petites finestres. A la banda de migdia hi havia el claustre, estructura amb coberta de fusta i amb uns arcs sostinguts per curtes columnes amb uns capitells de temes vegetals. L'arcosoli gòtic i el parament del mur nord del claustre ens fa pensar que es donà una altra època de prosperitat o de bona organització al monestir, que bé podria ser la de Pere de Cases o dels immediats priors successors; no fou això una reconstrucció general, sinó parcial, que respectà el claustre romànic almenys en part. De ple floriment del gòtic és la façana oriental d'aquesta banda del claustre.
LOCALITZACIÓ: Santa Maria de Gualter es troba a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb, situat a la riba dreta del Segre, prop de la vila de Ponts, a la comarca de la Noguera.

Monestir visitat el 30 d'octubre de 2016.

 INTERIOR DE L'ESGLÉSIA:

 RESTES DEL CLAUSTRE:

EXTERIOR DELS ABSIS: