ESGLÉSIA DE SANTA MARIA - Avià

INTRODUCCIÓ: les primeres notícies documentals d'Avià corresponen a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Martí, veïna a la de santa Maria, del 907. El lloc fou repoblat en època de Guifré el Pelós (878) i fou un dels principals nuclis de la població del baix Berguedà. Al segle XII el lloc d'Avià i, concretament, el mas de Santa Maria fou fortificat per Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell i enemic del trobador Guillem de Berguedà, senyor de gran quantitat de terres properes a Santa Maria d'Avià. L'església de Santa Maria fou parròquia, segons es dedueix d'una visita del canonge d'Urgell Galceran Sacosta el 1312, on s'explica que l'església estava dotada de sis lliures anuals. Posteriorment fou absorbida per la parròquia de Sant Martí i passà a formar part dels dominis de Sant Llorenç prop Bagà.

ESTIL: la seva construcció, romànica, és datada de mitjan segle XII.

CARACTERÍSTIQUES: consta d'una sola nau amb un absis semicircular de similars mesures d'alçada i amplada que la nau. Té una coberta de volta de canó de mig punt que és reforçada per dos arcs torals. Presenta quatre finestres: una al centre de l'absis, dos al mur sud i una al mur oest, totes amb dos arcs de mig punt, a l'interior monolític i l'extern adovellat. La porta d'entrada la formen dos arcs en gradació de mig punt. El campanar és de cadireta de dos ulls, i no s'aprecia exteriorment cap classe d'ornamentació. El parament és de carreus de pedra disposats en filades sense desbastar i deixats a la vista. L'absis és completament llis, semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera col·locat a llevant de l'església.

A DESTACAR: a l'interior de l'església s'hi pot veure una còpia del frontal d'altar de la primera meitat del segle XIII, l'original del qual es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. Presideix el compartiment central la figura de la Verge i el Nen i als extrems de la taula, escenes de la vida del Nen Jesús i la Mare de Déu.

LOCALITZACIÓ: Santa Maria d'Avià és una església situada a la població d'Avià, a la comarca del Berguedà.

MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA - La Quar

INTRODUCCIÓ: l'antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, situada en una àmplia fondalada de la capçalera de la vall de la Portella, és coneguda documentalment des del 997. En aquesta època devia existir-hi una comunitat de monjos, que fou afavorida a partir de l'any 1001 pels veguers de la Portella, veritables fundadors del monestir, amb un seguit de donacions que s'allargaren durant tot el segle.

L'any 1031 hi ha referències del primer nom d'un abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d'Urgell, va consagrar l'església de sant Pere, en una gran cerimònia que va reunir als bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona. Al segle XIII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va començar la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. El 1348, mor l'abat per una epidèmia de pesta i el cenobi és abandonat per algun temps. Gràcies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365. L'any 1534, un grup de bandolers, va assaltar el monestir assassinant a l'abat i saquejant els seus béns; la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins a l'any 1560.

A partir del 1617, la Portella es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortització de 1835.

ESTIL: la seva construcció s'inicià al segle XI en època del romànic. Tingué una sèrie de reformes als segles XII, XVII i XVIII.

CARACTERÍSTIQUES: el monestir està constituït per una agrupació d'edificacions en estat ruïnós situades en un altiplà entre el rec de Sois i el rec de Cal Molí. Es conserva en relatiu bon estat l'església del segle XI, que fou refeta al segle XII. És d'una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular. L'absis és decorat externament amb decoració de tipus llombard: un fris d'arcuacions cegues sostingut per semicolumnes adossades, rematades per uns daus trapezials a manera de capitells. Interiorment, la decoració és similar, però amb arcs de mig punt en lloc d'arcuacions. L'interior de l'església fou decorat en època barroca i neoclàssica (segles XVII-XVIII). La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules.

El campanar, adossat al mur de tramuntana, és format per una massissa torre quadrada, sense cap mena d'ornamentació i amb la part superior capçada. La porta d'entrada, alta i estreta, és a la façana de ponent. A migdia de l'església hi ha un petit claustre de dos pisos, que sembla obra del segle XV, tot i que la seva rusticitat ha fet pensar que és anterior, al voltant del qual s'organitzen les diferents dependències monacals. Entorn seu hi ha les dependències monàstiques, en un lamentable estat d'abandonament. Entre aquestes cal esmentar l'espaiós palau abacial del segle XVIII (1775) que és una construcció independent situada a la plaça on s'obre la façana de ponent.

LOCALITZACIÓ: Sant Pere de la Portella és un monestir del terme de la Quar, a la comarca del Berguedà.

Monestir visitat el dia 15 d'octubre de 2017.

MONESTIR DE SANTA MARIA DE LILLET - La Pobla de Lillet

INTRODUCCIÓ: segons referències documentals, a la Pobla de Lillet, capital de la baronia de Pinós i Mataplana, s'establí a prop del castell (castrum liliettum) la primitiva església dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan Baptista. El lloc consta documentat des del 833, any en què fou consagrada l'església. El bisbe Sisebut d'Urgell la restaurà i consagrà a precs dels prevere Servusdei i dels habitants del lloc. El document és un dels més antics conservats a Catalunya.

L'any 901 és referenciada com a un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà en la seva acta de consagració. L'església del castell degué tenir també funcions parroquials en l'àmbit de la vall de Lillet. Durant el segle XI, al costat de l'església de Santa Maria es reuní una comunitat de clergues i laics, els quals constituïren una canònica, ben definida ja des del 1086, que seguia la regla dels agustins. Aquest mateix any fou afavorida amb una carta de privilegis atorgada pel comte Guillem de Cerdanya, qui autoritzava la construcció de cases i cel·les a la sagrera de la comunitat mitjançant el pagament d'un cens. La vida de la comunitat gaudí d'una gran expansió durant els segles XII i XIII, com ho demostren les donacions, la compra de terres per part de la comunitat i fins i tot els préstecs que feia dita comunitat a importants prohoms de la vall.

L'església mantingué la seva titularitat parroquial a tota la vall fins a mitjan segle XIV. L'any 1356, tot i que mantingué aquesta titularitat, va perdre una part dels seus feligresos i dominis eclesiàstics en esdevenir parròquia l'església de Sant Antoni, construïda dins del recinte murallat i urbà de la nova vil·la de La Pobla de Lillet. D'aquesta manera començà, al segle XIV la seva decadència, que tanmateix no afectà la comunitat del monestir, la qual efectuà noves reformes, ja de caràcter gòtic, a l'església i la consagrà novament el 1397. Al segle XV patí els efectes d'uns forts terratrèmols que afectaren tota la zona, la qual cosa motivà que el 1573 es realitzessin reformes amb una nova consagració del temple.

La comunitat s'extingí, com totes les altres per la butlla papal de Climent VIII. El 1592 es va secularitzar i passà a convertir-se el paborde en rector i els canonges esdevingueren preveres seculars. El rector de Santa Maria de Lillet conservaria el títol de paborde fins al segle XIX.

Durant el segle XVIII l'interior de l'església patí una forta transformació de caràcter barroc. Fins a finals del segle XIX fou la parròquia titular de la vall de Lillet. Tanmateix, el monestir anà perdent la seva importància i l'abandó anà guanyant terreny. El 1936, durant la Guerra Civil va ser incendiat, la qual cosa ocasionà l'abandonament definitiu.

ESTIL: l'església actual es una obra romànica del segle XI, malgrat les transformacions posteriors.

CARACTERÍSTIQUES: l'església és de planta de creu llatina, d'una sola nau, amb un ampli transsepte capçat a llevant per tres absis semicirculars dels quals només en resten dos, el central i el de migjorn. La nau i el transsepte tenien volta de canó, a la nau reforçada amb arcs torals i, a l'encreuament, possiblement hi havia una cúpula transformada en cimbori a l'exterior. Aquestes cobertes van desaparèixer amb els terratrèmols del segle XV. Fruit de la remodelació del segle XVIII s'alça damunt del creuer una cúpula de rajola. La cúpula estava decorada i sostinguda mitjançant petxines que es recolzaven sobre pilars decorats amb semicolumnes cilíndriques adossades i coronades per capitells corintis.

L'accés primitiu es trobava a la façana de ponent i era una porta senzilla. Més tard, ja en època gòtica, aquest l'accés s'efectuà a través d'un portal situat en el braç nord del transsepte. Està format per tres arquivoltes apuntades sobre impostes amb decoració de palmetes i bandes florals. A la part inferior s'observen uns relleus que representen figures humanes de mig cos amb expressió hieràtica.

A la façana de ponent conviuen elements de diverses èpoques. El portal primitiu fou substituït per un altre carrat de motllura simple, rematat per un frontó sobre una làpida amb inscripcions. Damunt hi ha un petit rosetó. El conjunt és d'època barroca però el parament conserva arcuacions cegues de tipus llombard.

EL CLAUSTRE: és del segle XV, es troba al costat de migjorn de l'església, envoltat per les dependències monacals. És de planta quadrada i de dos pisos. La planta baixa està formada per quatre galeries amb quatre arcades cadascuna, d'arc de mig punt i adovellades, sostingudes per massissos pilars de secció quadrada, sense capitells ni cap decoració escultòrica, els quals descansen sobre un petit mur. El pis superior presenta escasses i petites obertures d'arc de mig punt que no corresponen amb les del pis inferior. Les ales són d'amplada diversa i de límits no sempre paral·lels. A les façanes est, oest i sud hi ha uns arcs de mig punt que perllonguen l'arqueria enllaçant el claustre amb la resta de les dependències.

Les dependències monacals formen un conjunt d'estances rectangulars, disposades al voltant de les galeries del claustre. En les restes dels seus murs s'aprecien nombroses portes, arcades i finestres a diferents nivells. Els cossos de llevant i de migdia semblen els més antics per la presència "d'opus spicatum" en els seus murs i també per presentar un aparell molt gruixut amb finestres d'arc de mig punt i espitlleres.

EXTERIOR DELS ABSIS:

LOCALITZACIÓ: el monestir de Santa Maria de Lillet és un antic cenobi del municipi de la Pobla de Lillet, a la comarca del Berguedà.

Monestir visitat el dia 4 de juny de 2017.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ D'OBIOLS - Avià

INTRODUCCIÓ: durant l'edat mitjana, l'església de Sant Vicenç d'Obiols es trobava en el territori de l'antic comtat de Berga i el bisbat d'Urgell, essent propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll. Així és citada a l'acta de dotació de l'abadia de l'any 888, on es descriuen els límits del seu terme. Apareix també en l'acta de consagració de la veïna església de Sant Martí d'Avià del 907.

Durant aquests segles, Sant Vicenç d'Obiols es configurà com un temple amb planta de creu, cobert per una encavallada de fusta. Al segle XIII, aquesta es va substituir per una volta de canó apuntada de pedra. Per tal de sostenir-la, es van haver d'engruixir els murs de la nau, alleugerits amb arcs formers apuntats.

Existeix una tradició popular que creu que l'església de Sant Vicenç d'Obiols era en origen una mesquita, construïda pels musulmans. Un historiador local de finals del segle XIX volgué donar-li fonament històric, basant-se en una suposada etimologia àrab del mot "Albiols" (forma medieval d'Obiols), les característiques arquitectòniques de l'edifici i l'orientació de les tombes de la necròpolis.

ESTIL: Sant Vicenç d'Obiols és un temple preromànic, construït al segle X.

CARACTERÍSTIQUES: és una església de nau única, amb capçalera trapezial, pràcticament rectangular, i un transsepte baix i poc desenvolupat que crea la percepció d'una capçalera triple. La seva nau està coberta per una encavallada de formigó que n'imita la preromànica, de fusta. En canvi, la capçalera i els braços del transsepte es cobreixen amb voltes de pedra.

A l'exterior, l'edifici presenta un aspecte esvelt i uns volums nets, sense elements decoratius. L'aparell constructiu és irregular i varia sensiblement en cada zona de l'edifici, denotant diverses fases constructives: grans blocs de pedra ben escairats, carreus de tosca i pedra sorrenca, i maçoneria de còdols i morter. A la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.

Quant als accessos, l'església compta amb dues portes d'entrada: un portal romànic amb arc de mig punt i guardapols a la façana occidental i un altre de modern a la meridional. Les finestres són de formes diverses: espitlleres d'una sola esqueixada a la capçalera i el braç sud del transsepte, rectangulars i de mig punt al mur meridional de la nau i cruciforme a la façana de ponent.

L'espai interior és igualment sobri i monumental, on destaquen els tres arcs de ferradura que donen accés a la capçalera i als braços del transsepte. Els arcs estan construïts amb dovelles regulars i compten amb impostes gruixudes que se sustenten sobre columnes.
Al voltant de l'església i especialment de la capçalera, es troba una extensa necròpoli de tombes excavades a la roca, totes elles orientades est-oest. Responen a diversos tipus: trapezials o de banyera i antropomorfes.

LOCALITZACIÓ: l'església de Sant Vicenç està situada a Obiols, a l'est del terme municipal d'Avià, a la comarca del Berguedà. S'alça sobre una plataforma de pedra sorrenca a la riba dreta del riu Llobregat.

Església visitada el 12 de juny de 2016.