MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA - La Quar

INTRODUCCIÓ: l'antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, situada en una àmplia fondalada de la capçalera de la vall de la Portella, és coneguda documentalment des del 997. En aquesta època devia existir-hi una comunitat de monjos, que fou afavorida a partir de l'any 1001 pels veguers de la Portella, veritables fundadors del monestir, amb un seguit de donacions que s'allargaren durant tot el segle.

L'any 1031 hi ha referències del primer nom d'un abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d'Urgell, va consagrar l'església de sant Pere, en una gran cerimònia que va reunir als bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona. Al segle XIII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va començar la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. El 1348, mor l'abat per una epidèmia de pesta i el cenobi és abandonat per algun temps. Gràcies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365. L'any 1534, un grup de bandolers, va assaltar el monestir assassinant a l'abat i saquejant els seus béns; la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins a l'any 1560.

A partir del 1617, la Portella es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortització de 1835.

ESTIL: la seva construcció s'inicià al segle XI en època del romànic. Tingué una sèrie de reformes als segles XII, XVII i XVIII.

CARACTERÍSTIQUES: el monestir està constituït per una agrupació d'edificacions en estat ruïnós situades en un altiplà entre el rec de Sois i el rec de Cal Molí. Es conserva en relatiu bon estat l'església del segle XI, que fou refeta al segle XII. És d'una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular. L'absis és decorat externament amb decoració de tipus llombard: un fris d'arcuacions cegues sostingut per semicolumnes adossades, rematades per uns daus trapezials a manera de capitells. Interiorment, la decoració és similar, però amb arcs de mig punt en lloc d'arcuacions. L'interior de l'església fou decorat en època barroca i neoclàssica (segles XVII-XVIII). La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules.

El campanar, adossat al mur de tramuntana, és format per una massissa torre quadrada, sense cap mena d'ornamentació i amb la part superior capçada. La porta d'entrada, alta i estreta, és a la façana de ponent. A migdia de l'església hi ha un petit claustre de dos pisos, que sembla obra del segle XV, tot i que la seva rusticitat ha fet pensar que és anterior, al voltant del qual s'organitzen les diferents dependències monacals. Entorn seu hi ha les dependències monàstiques, en un lamentable estat d'abandonament. Entre aquestes cal esmentar l'espaiós palau abacial del segle XVIII (1775) que és una construcció independent situada a la plaça on s'obre la façana de ponent.

LOCALITZACIÓ: Sant Pere de la Portella és un monestir del terme de la Quar, a la comarca del Berguedà.

Monestir visitat el dia 15 d'octubre de 2017.

MONTFALCÓ MURALLAT - Les Oluges

INTRODUCCIÓ: el Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila, fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya. Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043. Probablement Montfalcó va estar en un principi sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya, que l'infeudaren a diversos nobles. Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró, i el 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà. El 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell. De l'any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d'Altés. El 1172 serà propietat de Ramon de Cervera.

L'any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera. Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el "castrum Monfalcon" era assignat a "Guillelmo filio meo". Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX.

CARACTERÍSTIQUES: Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairabé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment. Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat.

El portal d'accés a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és emmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular.

L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església. Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases.

Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carrerons amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn. Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.

 Conjunt visitat el dia 31 de maig de 2015.

ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT - Coll de Nargó

ESTIL: l'edifici actual fou construït a finals del segle XI o principis del XII al lloc d'una església anterior, de la qual es conserva la traça de la planta al costat de migdia i el campanar, es per tant, de factoría romànica.

CARACTERÍSTIQUES: és d'arquitectura romànica-llombarda, amb una única nau, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals. L'absis, situat uns 50 cm per damunt de la nau, és decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes. La porta principal és a ponent, però hi ha un segon accés a migdia. A l'interior, prop del presbiteri, un arc lleugerament ultrapassat dóna accés al campanar, adossat a la nau.

A DESTACAR: el campanar és una construcció preromànica, no anterior al segle X, de planta rectangular i amb la base atalussada fins a tres quarts de la seva alçada. Al capdamunt del cos piramidal hi ha una finestra de ferradura a cada una de les cares. Tanmateix, alguna d'elles podria ser fruit de la restauració feta a principis de segle, en què es va refer també el darrer cos del campanar, coetani de l'església, amb una finestra triforada emmarcada per un parament d'arcuacions. L'absència d'ornamentació a la resta del campanar contrasta amb la dels murs exteriors de l'església, decorats amb una sèrie d'arcuacions i lesenes. La façana principal disposa igualment d'arcuacions, que segueixen la doble vessant de la coberta i que formen un parament rebaixat en el mur, sobre la portada, on hi ha una finestra cruciforme.

LOCALITZACIÓ: l'antiga església parroquial de Sant Climent és voltada del clos del cementiri, vora la carretera d'Isona i a tocar les primeres cases del poble de Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell.

Església visitada el dia 10 de juny de 2017.

REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET - Vimbodí

INTRODUCCIÓ: és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó. Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya "per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d'Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal.

El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150, quan Ramon Berenguer IV, un cop enllestida la conquesta de Lleida als sarraïns, qui va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà, perquè hi establissin un monestir cistercenc. Aquesta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns) i una econòmica (conrear terres ermes i abandonades). El nou monestir havia de ser un lloc de treball i oració. Per tant, l'any 1151 un petit grup de monjos va arribar a Poblet i el 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Prades i Siurana de Prades, dotze monjos van prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat van començar la construcció de l'església, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.

El patrimoni inicial del monestir es va incrementar amb noves donacions del mateix Ramon Berenguer IV, així com d'hisendats i senyors que cedien béns i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monestir, participar dels béns espirituals i ser-hi enterrats. El senyoriu de Poblet va arribar a ésser el més extens de Catalunya, després del dels ducs de Cardona.

El rei Alfons el Cast (1172-1196) va fer nombroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monestir, fins al punt que va decidir ésser enterrat a Poblet i, a la seva mort, va lliurar al monestir la seva corona reial i les terres reials de Vinaròs i Palomera(Lleida). El seu nét, Jaume el Conqueridor, va continuar engrandint el monestir. 

El rei Pere el Cerimoniós el va protegir, enriquir i va convertir-lo en símbol de la dinastia i del mateix estat, alhora que va voler tenir una fortalesa entre Lleida i Tarragona. Amb aquesta intenció, el va fortificar, aixecant-hi muralles amb dotze torres de defensa i portals de fàcil protecció, i va tenir la ferma voluntat d'acabar definitivament les obres de construcció del cenobi. Els reis de la dinastia Trastàmara també van cedir privilegis a Poblet i van fer-li nombroses donacions.

El rei Joan II va fer enterrar el seu fill, Carles de Viana, a Poblet, així com les seves esposes. En quedar vidu per segona vegada, va donar al monestir cent sous anuals per celebrar una missa perpètua, i en el seu fastuós enterrament es van haver d'empenyorar les seves joies. Va ser l'última sepultura reial a Poblet, ja que el seu successor, Ferran el Catòlic, ja no hi és enterrat. Tot i això, el Rei Catòlic fou un gran benefactor del monestir i, el 1509, li va donar el santuari del Tallat com a priorat. Al llarg dels segles, Poblet fou un important nucli de poder temporal, protegit tant pels reis de la Corona d'Aragó com pels nobles catalans.

ESTIL: encara que en el seu conjunt hi hagi diferents estils arquitectònics, podem dir que el seu estil predominant és el gòtic català.

CARACTERÍSTIQUES: ESGLÉSIA DEL MONESTIR: és un edifici de planta basilical de tres naus, de les quals la central, més alta que les laterals, és coberta amb volta de canó apuntat i reforçada amb arc torals, mentre que les laterals són cobertes amb voltes de creueria. Les tres naus són capçades per un transsepte cobert amb volta apuntada, i és en aquest espai del transsepte on es pot veure el magnífic conjunt de tombes reials.

La capçalera és composta per un gran absis central envoltat per una girola coberta amb voltes de creueria, a la qual s'obren cinc absidioles semicirculars col.locades en forma radial. L'exterior de l'absis té forma poligonal, amb finestres de doble esqueixada.

En l'espai d'intersecció entre la nau i el transsepte, al creuer, hi ha una gran volta de creueria sobre la qual, a l'exterior, s'alça un impressionant cimbori gòtic.

CLAUSTRE DEL MONESTIR: construït als segles XII i XIII, presenta una planta de rectangle irregular, amb galeries cobertes amb voltes de creueria. Els porxos claustrals tenen un doble ordre d'arcs. La galeria sud presenta decoració esculpida amb motius vegetals i geomètrics als capitells, mentre que a les altres galeries claustrals els arcs principals presenten una bella traceria d'estil gòtic.

EL PANTEÓ REIAL: l'església major de Poblet i altres llocs del monestir serviren de lloc d'enterrament de monarques, infants i altres persones de la família reial catalanoaragonesa, de membres d'altres importants nissagues nobiliàries, d'abats i monjos del monestir i d'altres persones destacades. Entre els dos pilars immediats a l'altar major hi ha el Panteó Reial, situat sobre dos grans arcs rebaixats, un al costat de l'Epístola i l'altre al de l'Evangeli. La resta de sepultures de la família reial estan a la cripta-ossari o repartides per l'interior del temple, com per exemple, la del príncep de Viana, situada a la dreta de l'entrada principal. Entre les nissagues nobiliàries que escolliren Poblet com a panteó destaca la dels Aragó-Cardona.

Els sepulcres d'aquest panteó contenen, entre d'altres, les restes de les següents persones reials: els Reis Alfons el Cast, Joan el Gran, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim i Martí l'Humà.

ALTRES ESTANCES: SALA CAPITULAR:

CUINA:

REFETOR:

DORMITORI:

ATRI DEL MONESTIR:

PALAU DEL REI MARTÍ I:

CAPELLA DE SANT JORDI:

PORTA REIAL I MURALLA:

LOCALITZACIÓ: el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí i Poblet i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí.

Monestir visitat el dia 1 de maig de 2014.