El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del segle X situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, comarca de l'Alt Penedès. Conjuntament amb l'església de Santa Maria formen l'anomenat Conjunt monumental de la Roca.
Possiblement fou conquerit als musulmans per Galí de Santmartí, qui fou nomenat governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca. El seu fill Guillem, ja al segle XI, va iniciar l'ampliació del castell. El castell va ser heretat per Arnau Mir, que rebria el sobrenom “de Sant Martí”. Entre els anys 1076 i 1082, Arnau Mir jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer II pels castells d'Olèrdola i Eramprunyà, i fou governador del Penedès. En el segle XII es construí l'església del castell, Santa Maria, després parroquial, damunt d'un edifici religiós anterior del segle X, i al castell es van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles. A mitjan segle XIII, amb l'extinció de la línia dels Santmartí, el castell passà per unió matrimonial als Entença. L'any 1339, n'era senyor Berenguer de Vilaragut, i l'any 1343 n’era senyor Bernat Guillem d'Entença. Deu anys més tard el castell era venut als senyors de Font-rubí.
En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va pertànyer a la Casa de Barcelona, i l'any 1376 n'era senyor l'infant Martí d'Aragó, futur rei Martí l'Humà i fill de la reina Elionor. El 1381 va vendre el castell i el seu terme a Bernat de Fortià, germà de Sibil.la de Fortià, quarta dona de Pere el Cerimoniós. A principis del segle XVIII el castell tornà a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i fou un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V d'Espanya, juntament amb el Castell de Cardona.
Amb la desamortització es va accelerar la degradació de l'edifici, que sovint va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i la guerra civil de 1872 el poble fou fortificat i l'església destinada a caserna, maltractada i profanada i el castell fou incendiat i quedà convertit en un munt de ruïnes. L'any 1933, les seves pedres van servir per construir el pont de can Rabell. La decadència del castell continuà fins a mitjan segle XX, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.
Es va enderrocar una part del castell per recuperar una de les façanes. De l'estructura del castell s'ha reedificat la part formada per les estances nobles, que formen un pati interior amb forma trapezoïdal. A la planta baixa hi ha les quadres, sala que manté l'estructura original del segle XI. Les antigues cuines del castell ocupen tres sales de la planta baixa. La sala gòtica evoca l'antic menjador, originàriament romànic. La sala de ponent està restaurada amb estil renaixentista. A l'ala sud, la primera planta antigament allotjava les habitacions o dormitoris i les finestres conserven seients festejadors. A la planta baixa hi havia l'antic celler de vi, d'estil romànic.
Es pot visitar amb guia, juntament amb l'església de Santa Maria.
Visitat el 16 de novembre de 2014.
 |
| Església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada