INTRODUCCIÓ: L'any 1065, en el testament sacramental d'Ermengarda, jurat sobre l'altar de Sant Protasi d'Ivorra, la testadora llegà una peça de terra a l'església de «Santi Petri Taltevolio». El 1075, el comte d'Urgell Ermengol IV féu donació de l'església de Talteüll a la canònica de Solsona. L'any 1077, l'església fou consagrada pel bisbe francès Amat D'Oloron, llegat pontifici de Gregori VII. La donació a la canònica de Solsona fou corroborada l'any 1097 en la butlla del papa Urbà II i l'any 1151, en la del papa Eugeni III. També consta com a possessió de Solsona en la tercera consagració, l'any 1163 i en butlles papals posteriors.
ESTIL: Sant Pere de Talteüll és una obra unitària i de concepció molt singular, executada per equips diversos, segurament correlatius. La datació es pot situar en el període d'esgotament expressiu de les formes llombardes; els darrers anys del segle XI.
ESTIL: Sant Pere de Talteüll és una obra unitària i de concepció molt singular, executada per equips diversos, segurament correlatius. La datació es pot situar en el període d'esgotament expressiu de les formes llombardes; els darrers anys del segle XI.
CARACTERÍSTIQUES: EXTERIOR: les façanes són llises i mancades d'ornamentació a excepció dels absis que presenten els característics motius llombards del fris d'arcuacions sota el ràfec, organitzat en sèries entre lesenes verticals. L'aparell constructiu de les façanes és força uniforme; carreus quasi quadrats com llambordes, més acurat i polit cap a ponent.
INTERIOR: en el seu conjunt, s'adscriu plenament a les formulacions de l'arquitectura llombarda, però, per la seva estructura, és un edifici totalment excepcional en l'arquitectura del seu temps. Dues naus paral·leles cobertes per volta de canó de perfil semicircular reforçades per un arc toral. Aquestes naus són separades per dos arcs formers que arranquen de pilars rectangulars adossats als murs perimetrals, i d'un únic pilar cruciforme situat al bell mig.
Les naus són capçades a llevant per dos absis semicirculars que no arriben al semicercle. El del nord presenta un arc més petit i excèntric que el del sud. Els absis s'obren mitjançant sengles arcs presbiterals molt estrets. Al costat dels absis s'obre la porta d'accés al temple feta amb un arc de mig punt de grosses dovelles extradossades per una motllura. La porta és clarament gòtica (segles XV o XVI).
Al centre de cada absis s'obre una finestra de doble esqueixada; la de l'absis nord presenta les dovelles de l'arc interior extradossades per una filada de lloses planes, construcció totalment estranya en la part interior d'una finestra. Al mur de ponent de cada nau s'obre una finestra d'una esqueixada emfatitzada exteriorment i internament per una arquivolta recta, molt ample a l'exterior.
El transsepte, obert immediatament abans dels arcs preabsidials, és molt allargat, cobert amb volta de canó semicircular i perpendicular a les voltes de les naus. Al nord s'hi troba la porta original feta amb un arc de mig punt. La composició del transsepte és singularment irregular per la desconnexió de la capçalera i per l'obertura de les portes, tant l'original com la que s'obrí el segle XVI. Aquesta irregularitat donà peu a la creença equivocada que l'església era formada per dos temples de construcció diferent.
A DESTACAR: l'element més destacable de Sant Pere, és sens dubte, els seus dos absis bessons i a la seva arquitectura singular dintre del romànic català.
LOCALITZACIÓ: a la població de Talteüll, dintre del municipi de Massoteres, a la comarca de la Segarra.
Església visitada el dia 14 de juny de 2015.
Les naus són capçades a llevant per dos absis semicirculars que no arriben al semicercle. El del nord presenta un arc més petit i excèntric que el del sud. Els absis s'obren mitjançant sengles arcs presbiterals molt estrets. Al costat dels absis s'obre la porta d'accés al temple feta amb un arc de mig punt de grosses dovelles extradossades per una motllura. La porta és clarament gòtica (segles XV o XVI).
Al centre de cada absis s'obre una finestra de doble esqueixada; la de l'absis nord presenta les dovelles de l'arc interior extradossades per una filada de lloses planes, construcció totalment estranya en la part interior d'una finestra. Al mur de ponent de cada nau s'obre una finestra d'una esqueixada emfatitzada exteriorment i internament per una arquivolta recta, molt ample a l'exterior.
El transsepte, obert immediatament abans dels arcs preabsidials, és molt allargat, cobert amb volta de canó semicircular i perpendicular a les voltes de les naus. Al nord s'hi troba la porta original feta amb un arc de mig punt. La composició del transsepte és singularment irregular per la desconnexió de la capçalera i per l'obertura de les portes, tant l'original com la que s'obrí el segle XVI. Aquesta irregularitat donà peu a la creença equivocada que l'església era formada per dos temples de construcció diferent.
A DESTACAR: l'element més destacable de Sant Pere, és sens dubte, els seus dos absis bessons i a la seva arquitectura singular dintre del romànic català.
LOCALITZACIÓ: a la població de Talteüll, dintre del municipi de Massoteres, a la comarca de la Segarra.
Església visitada el dia 14 de juny de 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada