MONESTIR DE SANTA MARIA DE MUR - Guàrdia de Noguera

INTRODUCCIÓ: va ser construït a la segona meitat del segle XI, pels comtes del Pallars Jussà Ramon V i Valença; es consagrà l'any 1069 per Guillem Arnau, bisbe d'Urgell. El títol sencer del monestir era de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve de Mur. L'església, amb categoria de col·legiata, fou una canònica augustiniana que arribà a posseir més de 15 esglésies dels entorns. Governada per un Prepòsit elegit en un primer moment pel capítol de canonges de la regla de Sant Agustí, a mitjan segle XIV passà a ser nomenat directament pel Papa, i a mitjan XV fou donat en comanda. Al llarg de la història tingué constant relació amb el monestir de Lavaix, fins al punt que en més d'una avinentesa s'intercanviaren possessions i dependències. Per exemple, Santa Llúcia de Mur, que pertanyé un temps a Lavaix.

Al segle XIII hi hagué un intent d'unir Santa Maria de Mur al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, promogut des d'aquest darrer monestir. No es dugué a terme per la ferma oposició dels canonges de Mur, que aconseguiren del papa Gregori IX l'anul·lació de la unió, i la seva vinculació directa a Roma. No fou mai una comunitat gaire nombrosa, però, en canvi, tingué una enorme influència per tot el Pallars Jussà.

ESTIL: constitueix un dels exemples més interessants d'aquitectura romànica canonical, tant per les dimensions constructives de l'església com pel claustre i el complex d'instal·lacions que l'envolta. Així doncs, se'n conserva l'edifici de l'església, del segle XI, i el magnífic claustre, del XII. Havia tingut pintures murals, de gran qualitat i interès, però actualment estan repartides entre el Museum of Fine Arts de Boston i el Museu d'Art de Catalunya.

CARACTERÍSTIQUES: CLAUSTRE: de forma rectangular, però irregular, ja que cap de les seves ales disposa del mateix nombre de columnes i arcades, ha estat restaurat, després d'haver sofert anys passats, una gran espoliació. Consta d'unes galeries cobertes amb bigam de fusta i sostingudes per columnes amb capitells disposats amb una sola filera i amb pilars rectangulars als cantons, la seva decoració està bastant espatllada, però encara es reconeixen alguns ornaments geomètrics, vegetals i humans. El claustre està encarat de llevant a ponent, i es devia comunicar amb l'església a través de la nau lateral nord, que desaparegué (una porta actualment closa ho testimonia). Més tard s'obrí la porta que dóna a la nau central.

L'ESGLÉSIA: és d'estil romànic llombard, amb tres naus cobertes amb volta de canó, separades per pilars i arcs torals, i amb dos absis semicirculars. És el que s'anomena planta basilical. No té transsepte, i la nau col·lateral nord és caiguda, ja de molt antic. En el seu lloc es troben tres capelles gòtiques. Les naus són cobertes amb volta de canó semicircular, amb arcs torals que divideixen les naus en cinc trams. Les naus eren tres, en un principi, però la nord desaparegué.

Els dos absis romanents són bastant semblants, ja que les naus corresponents també són de mides molt similars. Uns arcs presbiterals estrets uneixen els absis amb les seves naus. La nau col·lateral sud també fou ampliada amb capelles laterals, però encara s'aprecia on era el mur de tancament original, on encara hi ha restes d'una porta i de pintures murals romàniques. Sembla que l'església sencera estava decorada amb pintures murals.

PINTURES MURALS: (còpia de les originals): l'absis central mostra un Pantocràtor al capdamunt, amb màndorla i una decoració de nou estrelles, a més de l'alfa i l'omega. Jesucrist en Majestat està beneint el món, amb un llibre damunt del genoll esquerre: s'hi llegeix Ego sum via, veritas et vita. Nemo ad Patrem nisi per me (Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú [no pot arribar] al Pare si no és per mi). Està envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (Tetramorf). Completen aquest nivell superior unes inscripcions de textos religiosos i set làmpades. El segon nivell, on hi ha les tres finestres de doble esqueixada, també decorades, representa els dotze apòstols, amb figures complementàries a les finestres (uns atlants, i dues escenes referides a Caín i Abel). El registre inferior, molt malmès, representava escenes de l'evangeli referides a la infantesa del Nen Jesús.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un fragment de la part baixa d'aquest mateix absis, així com les pintures de tota l'absidiola sud. En aquest cas, al Crist en Majestat dins de la màndorla l'acompanya l'Ascensió, tema no gens freqüent en els frescos romànics. El conjunt de pintures és de la segona meitat del segle XII, i s'ha relacionat el pintor, anomenat Mestre de Mur, amb l'escola del Mestre de Sant Climent de Taüll, una altra de les esglésies amb frescos conservats de més nivell de Catalunya.

LOCALITZACIÓ: l'antic monestir de Santa Maria de Mur es troba a la comarca del Pallars Jussà, dins de l'antic terme municipal de Mur, des del 1972 de Castell de Mur. És al costat de llevant, a poca distància, del castell de Mur.

Castell de Mur