CASTELL DE MALGRAT - Cervera

INTRODUCCIÓ: la primera referència documental del castell és en un document de venda, de l'any 1078, d'un alou que hi posseïen, «per aprisionem, in comitatum berchitano, in castrum vocitatum Mal grad», Joan Oromir i la seva muller Adelaida. El castell es trobava dins el comtat de Berga. Segurament Joan Oromir fou el primer senyor del terme. El 1089 n'era senyor Berenguer Ramon. El seu fill, Arnau Berenguer, el donà a l'església de Santa Maria de Solsona l'any 1102. L'oncle d’aquest, Vidià Pere, confirmà la donació el 1104 per a després de la seva mort. El 1112 Vidià era encara senyor del lloc i signà una convinença amb Guillem Dalmau de Cervera, encomanant-li dues terceres parts dels drets que posseïa al «Kastel de Malgrad». L'any 1126 n'eren sotsfeudataris els Puigverd i un membre d'aquesta nissaga cedí al paborde de l'església de Solsona tots els drets sobre els castells de Malgrat i les Piles. També hi tenien drets, com s'ha dit, els Cervera i el 1133, fou jurat el testament de Guillem Dalmau. S'hi ordenava que el «kastrum de Malgrad» fos donat a Guillem de Pujalt, sota el domini de l'església de Solsona.

El 1328, la castlania passà a Arnau de Biure. En els fogatjaments del segle XIV es reconeix la senyoria de la canònica de Solsona sobre Malgrat però el rei devia posseir-hi molts drets jurisdiccionals. El 1393, Joan I va vendre la jurisdicció canonical i el mer i mixt imperi a Ponç de Ribelles que, el 1396, va vendre a Santa Maria de Solsona tota la jurisdicció que hi posseïa. Malgrat continuà sota el domini de la canònica de Solsona fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX.

CARACTERÍSTIQUES: la intervenció arqueològica portada a terme entre els anys 2006 i 2007 al castell de Malgrat oferí una visió força concreta del seu origen i evolució i documentà estructures desconegudes fins aleshores. La primera fase del castell es remunta al segle XI, amb una torre de planta rectangular situada al centre del recinte sobirà, envoltada per una muralla perimetral i un fossat pels costats nord i est. A mitjans del segle XII o XIII es bastí la torre trapezoïdal, envoltant a la primera i integrant-la al seu interior. Al tercer quart del segle XIV es construí el cos de la banda nord-oest, de planta trapezoïdal, i la cisterna, que comportà l'anul·lació d'un tram del fossat original i la construcció d'un nou tram paral·lel a la paret de llevant del nou edifici, enllaçant amb l'antic, i l'enderroc de la cantonada nord-oest de la muralla per tal de facilitar la comunicació entre la torre i el nou edifici. Durant el segle XVII, el castell de Malgrat perd progressivament les seves funcions defensives i es transforma en un mas. La muralla perimetral s'enderroca definitivament i s'acaba d'amortitzar el fossat, on es construeixen diferents edificis relacionats amb l'emmagatzematge i l'activitat agrícola. Probablement és en aquest moment quan l'edifici perd la seva aparença de fortificació, es construeix una teulada a doble vessant i s'escapça la torre central. A finals del segle XIX o començaments del segle XX, l'edifici gòtic ja estaria totalment enrunat. La cisterna és reutilitzada com a celler de tines i a tocar de la cantonada nord-oest d'aquesta es construeix un cup de vi de grans dimensions i planta circular.

Probablement a mitjans del segle XX, el mas caigué en desús, quedant abandonat. A principis dels anys 90, quan el castell és adquirit per un nou propietari, tot el conjunt es trobava en molt mal estat de conservació. Les obres de restauració efectuades des de llavors li han donat al castell la seva fisonomia actual. Molt a prop trobarem l'església de Santa Maria de Malgrat.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MALGRAT:

CARACTERÍSTIQUES: edifici d'estil romànic d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un estret arc presbiteral. La porta és barroca i s'obre a la façana oest on també hi ha un ull de bou ovalat, situat al lloc on hi havia un finestral de grans dimensions. Al centre de l'absis s'obre una finestra central de doble esqueixada amb arquivoltes rectes a l'interior i a l'exterior amb una imposta bisellada. A la façana sud hi ha una altra finestra de doble esqueixada més petita, resolta amb llinda. En aquesta banda hi ha adossat un atalussament i un potent contrafort, proves dels problemes d'estabilitat soferts per l'edifici ja des de molt enrere.

Tant l'absis com la nau presenten forats de bastida i cornisa de pla i cavet. Primitivament la teulada devia ser a dues vessants i posteriorment es va aixecar el campanar de cadireta de dos cossos. El parament, llis i només trencat per un ràfec bisellat, és fet de pedres treballades a cops de maceta, en filades. Els carreus són polits, quadrats o col·locats de través. El tipus de parament, juntament amb la composició de la finestra absidal són propis de les formes constructives de l'inici del segle XII.

LOCALITZACIÓ: el Castell de Malgrat i l'església de Santa Maria són dos edificis del petit nucli de Malgrat, o Malgrat de Segarra, entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Monuments visitats el dia 31 de maig de 2015.