fotomedieval: ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

INTRODUCCIÓ: l'església de Santa Maria de Porqueres és esmentada en un document de l'any 906 com a domini del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Més tard, en butlles papals dels anys 1096 i 1175, l'església apareix amb la doble dedicació de santa Maria i sant Llorenç i és confirmada com a possessió del monestir de Banyoles. Dia de joia per a la parròquia degué ésser el 13 d'abril de 1182. S'esqueia en dimarts de la segona setmana de Pasqua. El temple acabava de construir-se. El bisbe Ramon Guisall de Girona el consagrà i dedicà solemnement al culte. El bisbe posà església i cementiri sota la protecció de la "Pau i treva de Déu", de manera que en el circuit de trenta passes al seu voltant hom estigues segur de no ésser víctima de cap mena de violència. I manà que la parròquia estigués sotmesa a la seu episcopal de Girona, de la que rebria els olis sants, necessaris per a l'administració dels sagraments.

ESTIL: església romànica, del segle XII.

CARACTERÍSTIQUES: NAU: l'interior de l'església hom copsa d'una sola mirada, el conjunt de l'ambient que segles passats crearen per a la pregària. L'espai és simplicíssim, compost per una nau d'una sola tramada i un absis de cos més baix i paviment més alt; l'arc triomfal distingeix i vincula alhora les dues parts. Al voltant de la nau hi ha una banqueta de pedra que reforça els murs i ofereix seient. Dos finestrals estrets, de doble esqueixada, cap endins i cap enfora, la il·luminen. El parament del mur és constituït per carreus ben treballats, disposats en filades de gruix desigual. Una senzilla cornisa llisa ressegueix el mur fins a relligar-lo amb els capitells de l'arc triomfal. Al mur de la banda dreta, entre l'arc triomfal, a certa altura, pot veure's l'armari de seguretat que s'hi disposà el s. XVIII per ordre episcopal a fi de guardar les peces d'argent utilitzades per al culte i prevenir-ne robatoris, i, més baix, el que contenia l'arxiu parroquial.

ARC TRIOMFAL: el presbiteri és l'indret exclusiu on es realitzen els sants misteris. El grandiós arc triomfal que separa la nau, destinada al poder fidel, de l'entorn de l'altar, subratlla la sacralitat de l'àmbit del fons del temple. Dues robustes columnes sostenen sengles capitells de grans proporcions. Sobre ells carreguen senzilles dovelles de l'arc, decorades només amb una motllura semicircular que acaba, a banda i banda, damunt els capitells, dins la boca d'un lleó. Els dos capitells són semblants. Comparant-los amb els de la portalada hom pot adonar-se que la part inferior i la mitjana, tot i tenir ací respectivament formes cilíndrica i troncocònica, s'han fusionat en una unitat; unes grans figures humanes les ocupen.

Són personatges masculins, que tenen les extremitats inferiors molt petites, i que creixen en dimensions a partir de la cintura. El seu cap té l'alçada corresponent a un terç de tot el cos. Aquests personatges agafen amb les mans uns feixos de fulles que els surten de la boca. No tenen intenció simbòlica sinó decorativa. Desproporcionats entre els peus i el cap, donen la impressió d'ésser vistos en perspectiva. L'artista que els treballà tingué en compte l'efecte que farien vistos des de la nau.

Clou l'espai del presbiteri un absis semicircular. Tres absidioles i dues capelles laterals n'eixamplen l'àmbit; tenen la particularitat de trobar-se construïdes dins el gruix del mur. La volta, notable per la disposició geomètrica de les pedres, es reconstruí durant la restauració de 1957. En ella es troba inserida una biga medieval policromada, amb els símbols del sol i la lluna, que possiblement serví per sostenir un cortinatge que en certs moments impediria als fidels la visió de l'altar, com és d'ús en les litúrgies orientals. Recorre tot l'absis, al nivell dels capitells de l'arc triomfal, un fris. Les absidioles s'obren cap a la nau a través d'arcs peraltats, és a dir, que excedeixen el semicercle, i per aquesta característica es relacionen amb els de la portalada.

SIMBOLOGIA DEL CAPITELL DRET: de cara a la nau s'ha representat l'escena del pecat original. A partir del mur de la nau hom pot veure l'àngel d'ales esteses i amples vestidures que tancà el Paradís als homes, el Pantocràtor o Déu tot poderós dins un cercle allargassat en forma d'ametlla, Adam, que menja el fruit prohibit, Eva que l'invita a prendre'l, l'arbre del bé i del mal, amb una serp entortolligada a la figura deforme del diable.

Relacionar la manifestació de Crist o teofania amb el Gènesi és un fet medieval, insòlit a l'antigor cristiana. El tapís de la Creació de la catedral de Girona posa el Pantocràtor com a centre de la creació. Situar-lo enmig de l'escena del pecat original és molt rar en l'art romànic. Dos querubins, amb les ales plegades al davant del cos, es troben als angles de la imposta.

La part d'imposta que resta sota l'arc triomfal conté de nou la representació del Pantocràtor dins l'ametlla, símbol d'eternitat. Dos àngels la sostenen i la mostren; d'altres hi fan costat. Sumant tots els éssers angèlics de la imposta resulten ser nou. És la referència així als nous ordes dels àngels que coneixia la teologia medieval: trons, querubins, serafins, virtuts, dominacions, potestats, principats, àngels i arcàngels. La manifestació de Déu enmig dels àngels al·ludeix a la fi del món, així com el pecat original es refereix al seu principi.

A la part inferior del capitell, un dels grans personatges fantàstics queda reduït al cap. La resta del capitell, on correspondria al seu cos, és plena de flora derivada de palmeres, lliris i acants.

SIMBOLOGIA DEL CAPITELL ESQUERRE: A la part d'imposta que mira a la nau hom distingeix fàcilment al centre de la Mare de Déu amb l'infant Jesús a les mans. Mare i fill tenen la testa voltada per un cercle, que té per nom nimbe, i és signe de santedat. El nimbe del Fill porta una creu, i l'infant fa el gest de beneir. Santa maria és la titular del temple des de la consagració d'aquest, i és comprensible que si li reservés un lloc d'honor. Els sants personatges són acompanyats de figures humanes: tres a l'esquerra i dos a la dreta, amb nimbe al cap i llibres a les mans, excepte la que ocupa l'extrem més pròxim al mur, que no té cap d'aquests signes. Els angles de la imposta els ocupen sengles coloms d'ales plegades, que probablement representen éssers angèlics.

En el fragment d'imposta que resta sota l'arc triomfal s'hi troba Jesucrist, amb nimbe creuat, alçant una mà per beneir, i sostenint amb l'altra el llibre de la Llei divina. Els personatges que l'envolten, tres per banda, porten els mateixos atributs que els que acompanyen la Mare de Déu. En total, les persones que es troben a la imposta, a més del Crist i la Mare de Déu, són tretze. Atès que un no porta nimbe, és fàcil de suposar que s'hi ha volgut representar els onze apòstols i Judes, l'únic d'ells que no assolí la santedat. El cristià llegeix en les figures dels apòstols, primers seguidors de Jesucrist, un símbol del poble creient d'avui, del qual ell és membre.

Notem encara que a la part inferior d'aquest capitell, entre els peus dels éssers fantàstics que caragolen bigotis vegetals, s'hi troba un personatge petit despullat, al cos del qual s'entortolliga una serp que li mossega el coll.

L'ABSIS: és rodó, de mig punt. Està orientat a l'est, és a dir, mira cap a orient, com succeeix a la majoria de les esglésies. La llum pot penetrar cap a l'interior per cinc espitlleres, que no es troben a la mateixa alçada, sinó que s'eleven gradualment. Per la part superior, la transició de l'absis cap al teulat l'assegura una severa cornisa sostinguda per mènsules llises. Que siguin precisament 33 pot ésser una casualitat, però també una referència als anys de la vida de Crist; el nombre es troba també en les dents de serra que ornen un dels capitells de l'interior. A la part inferior de l'absis, un sòcol en reforça el mur.

A DESTACAR: sense cap mena de dubte, la magnífica portalada del temple. Santa Maria de Porqueres ha mantingut l'estructura del temple bastat a la darreria del segle XII, sobretot després d'unes obres de restauració que li han llevat algunes modificacions fetes en el segle XVIII. La portalada sobresurt ben bé un metre del pla de la façana, i així es diferencia de la majoria de les portalades de l'època, esqueixades dins del mur. La magnificència del portal és per als fidels com un missatge que destaca la importància de l'àmbit sagrat al qual accedeixen en passar-hi. Arcs, capitells i medallons de l'arc interior mereixen una observació detallada.

ARCS: els quatre arcs en degradació que emmarquen la porta no són del tot paral·lels. L'interior és semicircular; els altres prenen gradualment la forma de ferradura, i el seu centre és cada cop més baix. Ressalta l'arc exterior un guardapols, resseguit per una cinta en ziga-zaga; els altres són d'aresta viva, i el més interior és decorat amb una motllura en forma d'escòcia o canya que ressegueix els muntants de la porta fins al paviment. Molt s'ha dit sobre els arcs de ferradura de Porqueres i el seu possible parentiu amb models visigòtics, parabs o mossaràbics. El cert és que la forma de ferradura no té gaires parions a les nostres comarques; utilitzat a finals del s. XII degué constituir una mena d'arcaisme enyoradís de formes aleshores ja depassades.

CAPITELLS: a cada costat de la portalada es troba una parella de capitells. En cada un d'ells es poden distingir les tres parts tradicionals; la cilíndrica, a baix, la central, que s'eixampla ràpidament, i la superior o àbac. Als àbacs dels dos capitells més pròxims a la porta poden veure's una parella de lleons passants i oposats, que tenen la testa comuna, situada justament a l'angle de l'àbac. Oposats al seu darrere hi ha altres animals semblants, que enllacen la seva cua amb els primers. En canvi, els àbacs dels capitells forans són decorats amb un fris de fulles de palma, de belles línies corbes, que continua horitzontalment davant i als costats de la portalada.

MEDALLONS: l'arc intern de la portalada conté 22 medallons rebuidats a les dovelles, tot i que dos d'ells només tenen esculpida la part superior. Iniciant la lectura des de l'esquerra es troba: 1: Flor de canat. 2: Llaç triangular. 3: Conill passant. 4: Roseta encerclada amb cordó. 5: Rosa estilitzada. 6: Felí passant. 7: Bust humà. 8: com el 6, però invertit. 9: Fulla encerclada amb un cordó. 10: Sant en actitud de beneir. 11: Felí amb ales. 12: Simètric del 10. 13: Simètric del 9. 14: Semblant al 7. 15: Semblant a l'11. 16: Figura estrellada de nou raigs. 17: Fulla ampla circular. 18: Creu floronada. 19: Botó envoltat de greques. 20: Àguila o colom. 21: Com el 2. 22: com l'1.

Podria creure's que l'escultor que treballà els medallons va preveure una simetria absoluta, on destacaria la figura que calia situar al centre. Trobant-se absent en el moment del muntatge, els treballadors que el van executar haurien modificat la composició. Per uns escalons s'accedeix a la nau del temple.