CASTELL DE BALSARENY

El castell de Balsareny és una fortalesa d'estil gòtic civil català ubicada dalt d'un turó, sobre el municipi de Balsareny. Apareix esmentat l'any 951, en documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages i del bisbat de Vic. En un document del 966 i en un altre de 990 se'l menciona com a Castrum.

Arran de la rebel·lió del got Aissó, els anys 826 i 827, tot el Bages va quedar despoblat fins que Guifré el Pilós el va repoblar els anys 877 al 883, construint esglésies, monestirs i rebastint castells vora el Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa. En els segles X i XI, una família que duia el cognom de Balsareny es va instal·lar i va ajudar a la reconquesta de la terra que era en mans dels sarraïns. El primer personatge que apareix amb aquest nom és un vicari comtal, Guifred de Balsareny, que comprà el 1009 unes cases al poble de Balsareny. El seu fill Guillem substituí el cèlebre abat Oliba com a bisbe de Vic, i la seva néta Guisla es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I. Aquest infeudà el castell Bernat i Miró Riculf, membres de la família Balsareny el 1063; ara bé, els descendents no sembla que seguissin amb la possessió del castell. Entre 1143 i 1281 hi ha una família que s'anomena de Balsareny o de Vilallonga. El 1281 en Ramon de Peguera comprà el terme del castell. Al segle XVI per diversos enllaços matrimonials passà als Oliver, als Corbera, als de Martin i als marquesos d'Alòs. La família propietària actual, els marquesos d'Alòs, hi mantingueren la seva residència fins a l'any 1976.

Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV que respon al tipus de palau fortificat, amb un gran edifici de planta pentagonal amb pati interior coronat amb merlets. Al voltant del pati hi ha diverses dependències: el celler, la cisterna, les quadres, la masmorra... Unes escales descobertes d'un sol tram situades a l'angle nord- occidental porten a la planta superior, on es troben les cambres, els salons i la cuina. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda protegit per merlets amb sageteres. A la teulada hi ha la canalització d'aigües feta amb canonades de pedra per les que l'aigua transcorre fins a la cisterna situada al subsòl del pati.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA:

Situada a escassa distància del cos principal del castell i a l'extrem sud del cim del tossal, és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular llis a llevant. Al mur de migdia i actualment apiada es troba la porta original, d'arc de mig punt ressaltat per un altre arc en degradació i rematat per una arquivolta. La porta actual d'accés es troba al cantó de ponent. A sobre hi ha una finestra de doble esqueixada. La façana de ponent culmina amb un campanar d'espadanya. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada ornamentada amb una senzilla arquivolta dovellada.

Al mur de la cara nord hi ha la sagristia i una capella de planta quadrada coberta per una cúpula. L'església és coberta amb volta de canó apuntada. L'aparell és de carreus petits i regulars units amb calç. Aquesta església presenta les característiques d'una petita capella senyorial i destinada als senyors del castell. És d'un romànic avançat, de mitjans del segle XII.

Castell visitat l'11 de gener de 2015.