INTRODUCCIÓ: aquest monestir es troba esmentat per primer cop en un precepte del comte Ramon I de Tolosa, obtingut per l'abat Deligat l’any 859 on li concedeix immunitat, alhora que demostra que aquest establiment estava ja consolidat; possiblement era una fundació del mateix comte Ramon. Posteriorment va quedar vinculat al monestir de Gerri, quan els dos únics monjos del Burgal, Eudes i Saborit, van integrar-se a aquesta abadia a causa de la decadència del lloc. A mitjan del segle X s’esmenta l’abadessa Ermengarda, filla del comte Isarn, quan el Burgal va esdevenir, per un curt període de temps, un monestir femení.
En aquesta època depenia plenament de La Grassa, fet que fou confirmat pel comte Sunyer de Pallars el 1006. Tot i això, el monestir va continuar rebent la protecció de la casa comtal pallaresa i de la noblesa local, que anaven incrementant el seu patrimoni. Aquesta protecció es manifesta en tot el segle XI i té un exemple excepcional en la decoració pictòrica de l'absis on es retratà la comtessa Llúcia de la Marca, esposa d'Artau I de Pallars Sobirà com a protectora i potser hi hauria també el retrat del comte. La presència de retrats dels patrocinadors en època romànica és excepcional a Catalunya, llevat de les Valls d'Àneu.
ESTIL: antic monestir benedictí, romànic, documentat al segle IX.
CARACTERÍSTIQUES: l'edifici, del segle XI, va ser edificat sobre un altre, documentat l'any 859. Consta de planta basilical de tres naus, la central de més altura que les laterals, rematades amb un absis i dues absidioles, adornats a l'exterior amb arcs cecs i lesenes llombardes i contra-absis llis; a l'interior estan contraposats a la nau central, arquitectura que es donava en algunes construccions visigodes i mossàrabs. Sobre els arcs hi ha els forats que suportaven la coberta de fusta.
Les tres naus estaven separades per massissos pilars de base quadrada, que sostenien arcs formers (resten els de la nau de tramuntana), i una coberta que devia ser d'encavallades de fusta. La porta principal d'accés a l'església és situada a la façana de ponent de la nau lateral nord. Hi ha vestigis de dues portes més situades a la façana sud. Les finestres de la capçalera de llevant son les més usuals en edificis de la seva època. De doble esqueixada, una a cada absidiola i tres a l'absis central i una finestra en creu que il·luminava la nau central.
A DESTACAR: les pintures murals originals dels absis de Sant Pere del Burgal. Es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, estan datades entre 1080 i 1090 i s'atribueixen al Mestre de Pedret. Representen el Pantocràtor entre els arcàngels Miquel i Gabriel i adorat per dos sants. Entre les finestres hi ha la Mare de Déu portant un calze, a la seva dreta sant Pere i a l'esquerra sant Joan Baptista i sant Pau. A la part inferior es conserva la pintura d'una dama amb una inscripció que es pot llegir «...cia conmttesa» que correspondria a la comtessa Llúcia de la Marca, benefactora del monestir, casada amb Artau I de Pallars Sobirà el 1085, d'aquí sorgeix la datació de les pintures. Al temple se n'hi han col·locat unes reproduccions.
LOCALITZACIÓ: molt a prop de la localitat d'Escaló, municipi de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, i s'hi accedeix a peu.
Monestir visitat el dia 21 d'agost de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada