El Castell de les Sitges és un castell d'estil romànic i gòtic del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el feu protagonista a l'Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de la Hispània musulmana. El castell de les Sitges està documentat com a castrum de Ciges a partir de l'any 1116, any en què Pere Ponç abans d'anar al Sant Sepulcre, féu testament i el deixà al seu fill Arnau. El castell ve referit vinculat al proper castrum Floriaci (castell de Florejacs) en un document de donació a la canònica d'Urgell, per part de Pere Ponç, vescomte de Cabrera i gendre d'Arnau, de l'any 1100. La seva història és fins a cert punt paral·lela a la del castell de Florejacs car també va passar successivament del domini dels Alemany de Cervelló, senyors de Guimerà, a la darreria del segle XIII, i va anar a parar finalment als Ribera, als quals confiscà el domini el rei Felip V a la fi de la Guerra de Successió per haver-se declarat partidaris de Carles d'Àustria. Des d'aleshores, el castell s'ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, tot i que sota diferents títols.
EXTERIOR: el castell està constituït per una torre de planta quadrangular envoltada per una muralla que tanca un recinte amb la mateixa forma. La torre d'homenatge és un element notable. Construïda vers el segle XIII fa més de 20 m d'alçada i encara conserva l'obertura corresponent a l'antiga porta d'accés, situada a uns 8 m d'alçada. La superfície interior ha estat progressivament ocupada per diferents edificacions, ocupant tot el pati que originàriament hi havia.
Exteriorment, exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra, rematada per merlets, i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres, merlets amb permòdols i restes d'un matacà sobre la porta principal.
La porta d'accés a l'interior del recinte s'obre a la façana sud, és de mig punt adovellat, i ve precedida per unes escales modernes. A la seva dreta hi ha dos contraforts, i a l'esquerra n'hi ha un altre on hi ha una finestra amb reixa. A la planta següent hi ha quatre finestres. A la façana oest, hi ha tres finestres que donen al segon pis, a la planta següent, hi ha dues finestres a cada lateral, i al centre hi ha dos obertures d'arc ogival, separades per un pilar.
A la façana nord, hi ha diverses petites obertures repartides per la façana. A la façana est, hi ha un ample contrafort a la planta baixa, a la dreta hi ha una finestra. A la planta següent hi ha quatre finestres i una porta al centre. A la planta següent, hi ha tres finestres. L'element més antic que conserva és la torre, feta amb carreus rectangulars ben alineats en filades; fa uns 20 metres d'alçada i consta de tres pisos i terrassa.
INTERIOR: l'interior ens revela un seguit d'àmbits senyorials que el fan un model prototípic del castell-palau gòtic. La seva estructura s'organitza a partir del pati central i gira entorn de la torre mestra, que conserva -a vuit metres del terra- la porta primitiva d'accés. A la planta baixa, hi trobem els cellers, la tàvega -o masmorra- i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses.
El primer pis està ocupat per la sala noble, dotada d'una gran llar de foc i oberta al sud per uns finestrals renaixentistes amb festejadors. Al segon pis, on hi havia l'antic pas de ronda, s'hi emplaça una terrassa oberta a migdia, tancada al sud pels merlets i el matacà de la muralla. A l'interior, trobem la porta romànica d'accés a la torre i l'escala que permet pujar al capdamunt, on es gaudeix d'una magnífica vista sobre la plana de Lleida.
ESGLÉSIA DE SANT PERE DEL CASTELL DE LES SITGES:
és una església romànica situada al costat del castell de les Sitges. Documentada en un inventari de rendes del bisbe d'Urgell del segle XI, entre els anys 1042 i 1075, on apareix esmentada la quarta part del delme de Palou de Sanaüja que havia estat bescanviat per la quarta part del delme de «Ciges», menció que prova la existència d'una certa organització parroquial al lloc de les Sitges. Se'n desconeix la categoria originària, potser no era més que una sufragània de Santa Maria de Florejacs o la capella del castell de les Sitges, documentat a partir de l'any 1116 («castrum de Ciges»), vinculat al proper «castrum Floriaci» (castell de Florejacs) en que Pere Ponç, vescomte de Cabrera el llegà al seu fill Arnau.
CARACTERÍSTIQUES: edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó i reforçada amb cinc arcs torals, capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació i cobert amb una volta de quart d'esfera. A l'interior, a banda i banda de la nau hi ha dos arcosolis oberts als murs i bancs de pedra. La teulada, de dues aigües, és de lloses de pedra i abraça la nau i l'absis de forma única. La porta d'entrada, reformada modernament, es troba a la façana oest i és feta per un arc de mig punt adovellat sobre el qual s'obre una finestra rectangular d'una esqueixada. A ponent també s'hi alça un campanar d'espadanya de dos ulls. El mur de migjorn és reforçat per dos contraforts, entre els quals se situa una finestra d'arc de mig punt paredada, possiblement de doble esqueixada. Una obertura de característiques similars s'obre al centre del semicilindre absidal. La façana nord és pràcticament un mur de contenció. Davant de l'absis hi ha el cementiri.
L'aparell és fet de carreus ben escairats i força regulars disposats en filades uniformes que palesen les formes pròpies de la construcció de finals del segle XII o potser ja del segle XIII.
Conjunt visitat el dia 3 de maig de 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada