INTRODUCCIÓ: les primeres mencions documentals del castell de Florejacs són del s.XI, si bé probablement existia una fortificació més antiga, sobre la qual es va construir el castell medieval. No tan sols s'han trobat algun vestigi ibèric, sinó que el mateix nom de la fortalesa podria molt bé, ser derivat de Loreac, que en llengua ibèrica voldria significar "elevació fortificada de les flors". El nom va ser llatinitzat pels romans, com Floriacus, i d'aquí va passar a Florejacs. Durant la reconquesta de Catalunya de mans dels sarraïns, el gran cabdill de la zona, Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger, va construir o consolidar, amb tota probabilitat, el castell medieval de Florejacs, a la fi de les seves campanyes, cap a l'any 1063. A començaments del segle XIV el castell de Florejacs pertanyia als Alamany de Cervelló, car l'any 1304 testà Guerau Alamany, concedint franquesa de tota servitud, pel terme de deu anys a partir de la seva mort, als pobladors de Florejacs i les Sitges.
La part vella del poble, és tancada dins un recinte que segueix la forma del que va ser la muralla del castell medieval. La part que es conserva de la fortificació, que ocupa el sector est, on es fa més patent la part atalussada del baluard, és el conjunt format per una torre amb merlets del s.XIV, i el basament de la muralla, presumiblement del s.XI, sobre el qual s'assenta un casal senyorial del s.XVI. A l'edat mitjana, no existia el poble, i tan sols vivien al lloc els habitants del castell i un reduït nombre de persones del seu servei. Segons dades de l'any 1380, Florejacs només constava de 4 focs. Després de moltes modificacions, com la prosperitat econòmica del senyor, l'any 1715, Florejacs ja constava d'unes 18 cases, i al principi d'aquest segle, una cinquantena de cases, i prop de 200 habitants. Històricament, el castell de Florejacs, juntament amb el veí castell de les Sitges, va formar part de la línia fronterera entre el món àrab i el món cristià a l'època de la Reconquesta i el repoblament de les terres de la zona.
EXTERIOR: edifici de grans dimensions. A la façana que dona al carrer de baix, començant per l'esquerra, a la segona planta hi ha tres petites finestres. A la planta següent, hi ha tres finestres a la part esquerra, més a la dreta hi ha un balcó amb barana de ferro, més a la dreta hi ha una finestra amb ampit, a la seva dreta hi ha dues finestres més senzilles. A la planta següent, hi ha tres finestres a la part esquerra, i quatre a la part dreta.
A l'esquerra de la façana hi ha la torre, on a la planta baixa, hi ha una entrada que dona al carrer Avall, a la dreta de l'entrada hi ha una obertura. Uns metres a sobre, hi ha una balcó amb barana de ferro que rodeja la torre. Hi ha un accés orientat a l'oest i un al sud. Hi ha diverses petites obertures al llarg de la torre. Passada l'entrada de la torre, donant a un carrer quasi tancat, que és on hi ha l'entrada a l'edifici, hi ha dues entrades amb arc de mig punt, i a les dues plantes següents, hi ha dues finestres. Hi ha una altra entrada orientada a l'oest amb arc de mig punt, a sobre hi ha un balcó amb barana de ferro i al següent pis una finestra.
INTERIOR: en una petita plaça - la plaça del Castell - s'obre la porta d'entrada, mentre que a mà esquerra queda la que es destinava a cavalleries i carruatges, comunicada amb la quadra i, al fons, amb celles i el calabós. En un pati que en el seu temps va ser un cementiri exterior, s'obria la porta que donava a la capella romànica del castell, avui integrada dins l'església del poble, construïda al s. XVIII i ampliada al s. XIX. La porta romànica encara subsisteix a l'interior de l'església amb l'escut Josa sobre l'arc.
Per una escala situada a l'entrada, s'arriba a la planta noble, ocupada principalment per saletes i salons. Del saló, parteix un altre tram d'escales que porta a una sala de la planta alta decorada amb armes, que dóna accés a altres dependències, entre les quals, diversos dormitoris. Quant als mobles, igual que s'ha fet amb l'arquitectura, s'ha acceptat el llegat dels segles passats. Així, el recorregut per les diferents estances, permet contemplar mobles i objectes d'art procedents de totes les èpoques a partir del s.XVI, agrupats en conjunts harmònics adaptats a la vida familiar, ja que no es tracta d'un museu, sinó d'una residència viva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada