MONESTIR DE SANTA MARIA DE SERRATEIX - Viver i Serrateix

INTRODUCCIÓ: en data 7 d'octubre de l'any 977 es va signar l'acta de fundació del monestir, així com l'acta d'elecció de Froilà com a primer abat. El comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el seu germà Miró (successor d'Oliba Cabreta) llavors bisbe de Girona i el bisbe de la Seu, van oficialitzar la fundació i el van dotar econòmicament. El 993 la comunitat compta ja amb dotze membres. De les construccions d'aquella època se'n tenen poques notícies: sota el creuer i absis de migdia hi ha una estança que es tractaria de la primera església utilitzada per la comunitat. L'any 1077 es va començar la construcció de l'església actual, obra que va poder afrontar gràcies a la seva bona situació econòmica. Aquest procés de construcció no es clourà fins a l'any 1126, en què és consagrat el nou temple per Oleguer, arquebisbe de Tarragona.

ESTIL: el conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca.

CARACTERÍSTIQUES: l'església del monestir és de planta de creu llatina, amb una nau i transsepte. La nau, molt llarga, és coberta amb volta de canó, dividida en set trams per arcs torals. Dels tres absis originals només es conserva el central, decorat externament amb arcuacions cegues en sèries de dues i bandes llombardes, entre les quals s'obren tres finestres de doble esqueixada, la central molt més llarga. Els absis laterals foren substituïts a finals del segle XVI o principis del XVII per dues capelles rectangulars, de grans dimensions i d'estil gòtic tardà. Llavors se sobrealçà la teulada de l'església, tot suprimint-ne el cimbori, i s'afegí una galeria amb finestres dalt de l'absis. La porta actual d'accés fou oberta el 1764 a la façana de ponent, que a mitjan segle XIV havia estat fortificada amb un massís campanar de torre, coronat amb merlets.

A migdia de l'església hi ha les dependències monàstiques, organitzades entorn del claustre neoclàssic, bastit en substitució de l'anterior a finals del segle XVIII. El pati central del claustre està ocupat per una gran cisterna on es recull l'aigua de les vessants de les cobertes. El broc per a l'extracció de l'aigua és una magnífica peça de pedra tallada, coronada amb un element de ferro forjat.

El Palau abacial, situat al costat de l'església, fou construït als segles XIV-XV, adossat a una torre preexistent. La imponent torre abacial situada en l'angle de l'edifici que segueix al campanar, és una massissa torre de planta quadrangular, coberta amb teulada de quatre vessants amb finestres a tres nivells al cantó de ponent. Segueix al campanar una massissa porta adovellada que dóna pas al pati abacial que conserva l'estructura dels segles XIV i XV. El Palau abacial fou sensiblement modificat al segle XVIII en aprofitar part dels seus murs per a construir la casa rectoral.

LOCALITZACIÓ: Santa Maria de Serrateix és una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia, del municipi de Viver i Serrateix, a la comarca del Berguedà. Està situada al poble de Serrateix, a 13 kms. de Navàs.

Monestir visitat el 15 de febrer de 2015.

PRIMITIVA ESGLÉSIA MONÀSTICA:

 INTERIOR DE L'ESGLÉSIA:

 CLAUSTRE D'ESTIL NEOCLÀSSIC:

 ACCÈS TORRE-CAMPANAR:

PALAU ABACIAL:

 FAÇANA ENTRADA A L'ESGLÉSIA:

 ABSIS DEL MONESTIR:

BASÍLICA DE SANTA MARIA - Castelló d'Empùries

ESTIL: Es tracta d'un clar exponent de l'arquitectura del gòtic català, quedant palès en alguns dels seus elements més característics: la volta d'ogiva, els grans pilars, els pesats contraforts a l'exterior o els grans finestrals amb vitralls.

Fou construït a sobre l'església romànica primitiva, de la qual en queden alguns vestigis, com els primers pisos de la torre campanar.

CARACTERÍSTIQUES: Fou en un document de l'any 1007 quan es tingueren per primera vegada notícies d'una primera església romànica dedicada a Santa Maria establerta al paratge de Castelló d'Empúries. La seva estructura arquitectònica es donà per acabada a principis del segle XV, època en què es modelà la façana, amb la bella portalada de marbre, es construïren els altars laterals i es cisellà el retaule d'alabastre de l'altar major. Té una estructura i unes dimensions pròpies d'una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents que promogueren els comtes d'Empúries. Es va consagrar la taula de l'altar major (1315 o 1316), i durant la segona dècada, es va edificar l'absis i les dues primeres tramades de les naus, probablement. Al final del segle ja s'havia arribat a la façana oest i, a principis del segle XV, l'estructura arquitectònica pot donar-se per acabada amb la modelació de l'obra escultòrica de la portada principal.

L'església de Santa Maria és un dels prototipus d'església de saló o espai unitari no compartimentat, propi del gòtic català, modalitat introduïda pels monjos cistercencs. La planta de saló comporta una disposició rectangular de l'estructura de l'església amb les capelles laterals enquadrades entre els contraforts, coronats per gàrgoles de desguàs, que sostenen els murs laterals. En la capçalera i en les dues primeres tramades, amb les naus laterals més baixes, els contraforts es veuen completats per arcbotants.

Cada una de les tres naus de la planta està formada per nou voltes d'ogiva sostingudes per pilars, amb els elements propis d'aquesta construcció: els arcs formers i els quatre nervis que conflueixen en una clau. L'altar major és una ara (pedra consagrada) de més de tres metres de llarg, sostinguda per cinc columnes, i que serveix per a celebrar-hi la missa.

Cal destacar el retaule major d'alabastre de Beuda, atribuït a Vicenç Borràs i datat entre 1485 i 1493, tot i que sembla que ja era acabat el 1465. És d'estil gòtic flamíger renaixentista. Es considera una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l'escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV.

L'element més antic del conjunt és el campanar, que data potser del segle XIII. Té l'estructura romànica, però alguns elements decoratius, com els arcs lobulats a l'interior dels arcs cecs, són ja gòtics. De planta quadrada i uns vint metres d'alçada, el campanar presenta els dos pisos inferiors sense cap obertura i els tres superiors amb una obertura triforada a cada façana, damunt la qual hi ha arquets cecs apuntats i una sanefa de serra. L'acabament de la torre és emmerletat.

A DESTACAR: la façana principal amb la seva gran portalada de pedra del segle XV, i està dividida en tres espais: dues torres campanars i un capcer central. Aquest capcer central posseeix la portalada, emmarcada entre dos pinacles. Destaca la seva bellesa formada per sis arquivoltes que delimiten el timpà i el frontó. Al timpà s'hi representa l'adoració dels Reis Mags. Les sis arquivoltes estan rematades per dotze fornícules que allotgen als dotze apòstols. Totes les escultures són tallades amb gran perfecció i profusió de detalls. Sota les fornícules, un sòcol amb finestres cegues descansen en un banc. Damunt de la portalada i ocupant la part superior del capcer, es desplega una gran rossasa gòtica, que dóna claror a l'interior del temple.

LOCALITZACIÓ: Santa Maria de Castelló d'Empúries, Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església situada al nucli antic de Castelló d'Empùries, a la comarca de l'Alt Empordà.

Església visitada el 5 d'agost de 2015.

EXTERIOR DE LA BASÍLICA:

DETALL DE LA PORTALADA:

 INTERIOR DE LA BASÍLICA: